Ofensiva de la Generalitat per justificar la seva política immigracionista

Que el debat sobre la immigració serà una qüestió important a la precampanya i campanya electoral a Catalunya és una cosa que tothom té assumit. Ja era un tema que es tractava als àpats familiars, a la cua del mercat o en converses entre amics. Ara, però, la classe política catalana s'ha vist obligada a afrontar aquest fenomen.

La pressió exercida per Vox els darrers anys, l'aparició de Sílvia Orriols i Aliança Catalana al panorama polític i la insistència d'alguns alcaldes de Junts d'abordar la qüestió han provocat aquest gir. Molts partits que fins ara volien obviar aquest tema, com és el cas d'ERC, ja estan començant a veure que no poden continuar fent com qui sent ploure. És una qüestió que preocupa la gent i, com a tal, obliga les formacions a prendre posicions respecte d'això.

Per aquest motiu, el Govern d'ERC fa unes quantes setmanes que s'ha posat les piles. I ha optat per aprofitar totes les eines al seu abast per amplificar, justificar i reforçar la seva postura immigracionista. Unes eines que passen per concedir entrevistes als mitjans afins per defensar les seves posicions i, lògicament, també per la utilització de diners públics.

Només aquesta setmana n'hem tingut dos exemples clars. D'una banda, el Centre d'Estudis d'Opinió va publicar una enquesta respecte al que pensen els catalans sobre la immigració. Concretament preguntava si era bona per a l'economia, per a la vida cultural i si fa de Catalunya un lloc millor per viure-hi.

El resultat va ser que la majoria de catalans consideren com a positiva la immigració (valorant amb un 6,6, un 6 i un 5,6 cadascun dels tres factors). Això sí, l'estudi també té, com sempre en aquests casos, la petita lletra.

Immigració sí... en general

El primer pensament del resultat general és que una gran part dels ciutadans de Catalunya estan, igual que el Govern d'ERC, a favor de la immigració. Però és clar, l'estudi del CEO (que és un òrgan públic pagat per tots els catalans) preguntava pel fenomen global de la immigració, així en general.

De fet, l'enquesta evitava aquest terme i parlava exactament per "persones d'altres països que venen a viure aquí". I tampoc no anava més al detall. Per exemple, no es preguntava concretament pels nòmades digitals que venen d'altres països occidentals, pels immigrants que arriben de forma il·legal o pels MENA.

No sabrem mai què opinen els catalans d'aquestes tres formes d'immigració, ni si les respostes haguessin estat diferents, en tractar-se de fenòmens que (encara que tots estiguin relacionats amb la immigració), tenen un impacte diferent a la societat i a l'economia.

Cuidar TV3

Un cop utilitzat l'òrgan públic d'enquestes, la Generalitat havia d'anar un pas més enllà per reforçar el seu discurs ideològic. I res millor per assegurar-ho que la injecció de diners públics al seu principal braç mediàtic, que encara que no ho sembli, no és ni el Diari ARA ni NacióDigital: és TV3.

El Govern va aprovar una aportació per als pròxims quatre anys de més de 1.300 milions d'euros per a una cadena pública que, en els últims temps, ha espremut al màxim la seva capacitat d'ideologitzar-se. Arribant fins i tot a criticar-se aquesta tendència des de Junts (que també tenen presència als comandaments de la 'Corpo').

La televisió que contracta redactors en funció de la seva ideologia, que titlla d'extrema dreta qui no té un discurs que interessa, que silencia altres opcions polítiques com el cas de Sílvia Orriols o que ens diu que TikTok està convertint el teu fill adolescent en un fatxa, pot estar tranquil·la perquè té l'aportació per als propers quatre anys assegurada.

El Govern d'ERC va amb tot. Manca menys d'un any per a les eleccions catalanes i toca reforçar el discurs ideològic. El del partit, és clar. Primer va apuntalar l'executiu amb l'excap de campanya del partit i ara utilitza la resta d'eines que té a mà per no perdre una batalla que, almenys en xarxes, ja té perduda.