Twitter no és el que era: l'esquerra perd el relat a les xarxes

A finals de la primera dècada del segle XXI actual, es va produir una revolució comunicativa mundial. Va ser en aquell moment quan va tenir lloc l'esclat de les xarxes socials, aplicacions que han acabat capgirant les nostres vides. Va ser el moment del naixement de Facebook i de Twitter —que ara rep el nom d''X'—, a les quals més tard es van afegir Instagram o TikTok, entre d'altres.

Avui, uns quinze anys més tard, ningú no dubta de la capacitat d'influència de les xarxes socials en la generació i difusió de pensament. La política no és aliena a les xarxes, sinó tot el contrari, i partits i líders les usen diàriament per a declaracions, contradeclaracions o ímputs diversos de campanya. La seva presència és transversal, però no hi ha dubte que si una xarxa social capitalitza el dia a dia del combat polític, es tracta d'X.

La xarxa propietat d'Elon Musk protagonitza gairebé diàriament una gran part del debat polític i social a Catalunya. Això passa encara avui, si bé les circumstàncies són radicalment diferents de les de fa més d'una dècada. Aleshores, Twitter es va expandir al nostre país de la mà de l'esquerra.

Twitter, la xarxa social del 15-M

Si un concepte polític es va unir a Twitter al moment de la seva popularització a Espanya va ser el moviment 15-M. Corria l'any 2011 i faltaven pocs dies per a les eleccions municipals d'aquell mes de maig. Multitud de pobles i ciutats espanyols, amb Madrid i Barcelona al capdavant, van viure acampades de protesta per part de milers de persones.

Les protestes, massives i fruit de la indignació per la profunda crisi econòmica del moment, reclamaven entre altres qüestions la fi del bipartidisme i una democràcia més participativa. Twitter encaixava com anell al dit amb aquesta idea. No només s'havien difós les manifestacions per aquest canal, sinó que representava una via directa per a la comunicació amb la ciutadania.

L'esquerra va comprar de seguida les xarxes com a nou mitjà comunicatiu lliure d'“ingerències del poder”. Twitter era el nou paradís, el terreny on tots els ciutadans s'igualaven i podien manifestar lliurement les seves opinions i intercanviar opinions directament amb els representants polítics. Les xarxes eren el paradigma de la nova política, del contacte directe amb la ciutadania i de la participació directa en el debat diari.

Tot i això, el pas del temps ha anat degradant el que les xarxes, especialment l'actual X, han representat per a l'esquerra. Sens dubte, l'aparició de 'trolls' i 'bots' ha viciat el debat a la xarxa social, però això no és obstacle perquè bona part de l'esquerra hagi virat absolutament la seva relació amb les xarxes socials. L'auge de les crítiques al seu discurs ha alimentat que determinats partits polítics i líders -tant a Catalunya com a la resta d'Espanya- hagin oblidat aquella idea de Twitter que van mantenir a principis de la dècada anterior.

L'esquerra perd el relat

Si bé el contrast d'opinions polítiques a Twitter és molt habitual, l'oposició a missatges esquerranosos a la xarxa ha anat 'in crescendo' els últims anys. X no és, ni de bon tros, la panacea progressista que va ser als seus inicis, de la mà del moviment 15-M. Els postulats dels líders de l'esquerra —espanyola i catalana— sovint reben sonores crítiques a la xarxa.

Un exemple molt recent el podem trobar a l'anunci que feia aquesta mateixa setmana el president de la Generalitat. Pere Aragonès explicava a X que el Govern apujarà l'IRSC, el llindar econòmic màxim per accedir a prestacions socials a Catalunya:

Una mesura de caràcter social que, malgrat encaixar a la perfecció amb el marc polític de l'esquerra, generava una forta onada de reaccions a X. Eren diversos els usuaris que van atacar Aragonès per una mesura amb què semblen discrepar profundament.

Algunes de les respostes a Aragonès no es feien esperar. “És el que té importar tercer món, ens empobreixes a la resta”; “Combatre la pobresa amb ajudes… no ho sé, Rick. Potser seria millor feines amb salaris decents”; “Però per a la dependència dels teus pares o avis, ni un duro, i per a la invalidesa dels teus familiars, tampoc: volem acollir”, eren alguns dels missatges.

Es tracta només d'un exemple del que diàriament es pot llegir a les respostes de molts líders polítics d'esquerres a Catalunya i la resta d'Espanya. El relat de l'esquerra sembla, doncs, haver caigut en picat en la que va ser la seva xarxa social per excel·lència.

Limitar les respostes als missatges, l'estratègia criticada de molts partits d'esquerres

Aquesta pèrdua del relat de l'esquerra a X és en bona part reconeguda de manera intrínseca per algunes formacions i líders polítics. Davant l'allau de crítiques que recullen en les respostes als seus missatges, alguns han optat —bé en el passat, bé en el present— per limitar-ne les respostes.

És a dir, només permeten que els seus missatges a Twitter puguin ser contestats per comptes mencionats o per usuaris que, alhora, siguin seguits per ells. És una forma efectiva, encara que molt poc subtil, de diluir les nombroses crítiques a les xarxes socials.

Va ser Podem qui va començar a dur a terme aquesta estratègia, si bé és cert que recentment han rectificat i ja no en limiten les respostes. Tot i això, el 2022 encara era quelcom comú al partit, com es pot veure a la següent piulada:

Feia anys que la formació dirigida per Pablo Iglesias acumulava crítiques en aquest sentit, tal com es pot llegir als tuits del moment. També contra el llavors líder del partit, que feia el mateix al seu compte particular:

A la política catalana trobem exemples palmaris avui dia. Dues conselleres del Govern, servidores públiques que haurien de retre comptes i permetre la lliure opinió de la ciutadania a què serveixen, usen aquesta estratègia. Es tracta de les titulars d'Educació, Anna Simó, i Justícia, Gemma Ubasart:

Però no són només alguns líders d'ERC i Podem limiten les respostes als seus missatges d'X. També ho fa la CUP, que sol 'capar' alguns dels seus tuits. Recentment ho van fer fins i tot amb el que anunciava l'absolució d'Anna Gabriel:

La limitació de respostes i l'auge de les rèpliques a partits i líders d'esquerres són, doncs, una bona mostra del canvi a Twitter. La xarxa social que es va popularitzar amb el 15-M és avui el terreny on l'esquerra veu com el seu relat s'afebleix dia rere dia.