La hipocresia de TV3 amb Sílvia Orriols: vídeos seus, però sense deixar-la parlar

Un mantra recorre aquests dies Catalunya, i és que Junts ha comprat el discurs de la “extrema dreta” sobre la immigració. L'esquerra política i mediàtica els acusa de racisme per demanar l'expulsió dels estrangers multireincidents i reclamar les competències d'immigració. Això ha provocat una nova guerra entre ERC i Junts.

El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, ha acusat Junts d'utilitzar la xenofòbia pel temor que Aliança Catalana els guanyi la torrada. Jordi Turull ha visitat aquest matí el plató d'Els Matins de TV3 per aclarir la posició del seu partit. "Lliçonetes les mínimes" ha dit, tot recordant que va ser el Tripartit qui va voler accelerar l'expulsió d'immigrants.

El més curiós és que mentre Jordi Turull parlava, el realitzador ha intercalat unes imatges de Sílvia Orriols. Hi ha formes molt subtils i sibil·lines de transmetre un missatge, i una és utilitzar les imatges en un context concret. El més greu és que ho faci la televisió pública catalana, que a més veta Sívlia Orriols.

Silenci mediàtic

La televisió pública catalana, pagada per tothom, participa del cordó sanitari mediàtic a Aliança Catalana i Sílvia Orriols. Però alhora emet imatges seves quan es parla de “racisme” i “xenofòbia”. O quan l'esquerra acusa Junts de comprar el discurs de l'extrema dreta sobre la immigració.

Tot i haver guanyat les eleccions municipals a Ripoll i haver suscitat debat a nivell nacional, Sílvia Orriols segueix sense ser entrevistada a la tele pública. Les seves aparicions es limiten als gags del Polònia i algunes notícies amb connotació negativa. O a les valoracions que altres, amb evident biaix ideològic, hi fan.

El que ha passat aquest matí és un bon exemple del protocol de TV3 amb Aliança Catalana i Sílvia Orriols. No deixar-la que parli, però en canvi utilitzar imatges seves per il·lustrar un debat sobre el racisme i la xenofòbia. Una praxi que sembla poc ajustada als codis deontològics dels mitjans públics de comunicació.

TV3 reflecteix la realitat?

Si la funció d'un mitjà públic és representar tota la societat amb la pluralitat més gran possible, sembla que TV3 ha delegat de les seves funcions. Amb el veto a Sílvia Orriols no només silencia una part del país, sinó que contribueix al biaix d'un debat que ja és al carrer. Una demostració de com la Corpo cada cop està més allunyada de la realitat.

Durant unes setmanes, 8TV es va convertir en l'únic mitjà que gosava entrevistar la líder d'Aliança Catalana. Amb això va aconseguir els millors nivells d'audiència, cosa que demostra l'interès que susciten les propostes d'Orriols. Però amb la desaparició del canal, l'alcaldessa de Ripoll va tornar al'ostracisme mediàtic.

La mateixa Sílvia Orriols fa mesos que projecta la seva teoria que la gran majoria dels catalans “orriol·leja” al menjador de casa. El gir de Junts al tema de la immigració és una demostració que el que surt a la tele no sempre és el reflex del que pensa el carrer. I a Catalunya fa temps que el tabú s'ha trencat.