Primer pla del dau corporatiu a la teulada de TV3
OPINIÓ

L'extrema dreta de TV3

Potser és massa demanar una mica de rigor a una televisió que ens costa més de 300 milions d'euros públics a tots els catalans

TV3 ho ha tornat a fer. I no us parlo de comprar el discurs woke respecte al llenguatge inclusiu o al transactivisme, que aquest és un altre meló per obrir. Us estic parlant de titllar d'extrema dreta o ultradreta qualsevol que no s'emmotlli segons quin marc mental.

En els darrers temps, la televisió pública catalana ha utilitzat el terme "extrema dreta" o "ultradreta" per definir polítics com Giorgia Meloni, Sílvia Orriols o Javier Milei. És igual les diferències que puguin tenir entre ells. Tots entren sota aquesta etiqueta per a TV3. Anàlisi política de molta profunditat, com podeu comprovar.

L'últim cas en què han assenyalat algú d'extrema dreta ha estat Roberto Vaquero i el partit que presideix, el Frente Obrero. “És una organització que va néixer tradicionalment comunista, però que amb l'ascens de la immigració han fet un gir radical cap a la ultradreta”, afirmava TV3 respecte a aquesta formació. I tan amples.

Potser és massa demanar una mica de rigor a una televisió que costa més de 300 milions d'euros anuals a tots els catalans. Tot i que, si la solució és externalitzar encara més continguts perquè s'omplin les butxaques les productores amigues de sempre, gairebé millor deixar-la així. O prendre decisions encara més dràstiques.

En processisme segueix en caiguda lliure

Avui hem conegut el nou baròmetre del Centre d'Estudis d'Opinió, a CIS català. I es confirma la tendència que ja vam veure en les últimes dues cites electorals. El PSC es reafirma com a força central a Catalunya, mentre que ERC i Junts (bé, i la CUP, que tot i que no ho sembli encara no han desaparegut) segueixen en caiguda lliure en el seu particular 'procés'. Un procés no cap a la independència, sinó cap a l'abisme. Com es diu a l'argot futbolístic: Sílvia Orriols, 'calienta que sales'.