Europa Press 'No necessito estar a RAC1': El dia que Orriols va triturar la premsa subvencionada
Un dels grans errors de la premsa tradicional ha estat imitar el cordó sanitari als mitjans de comunicació
Sílvia Orriols va protagonitzar ahir un xoc amb Mònica Terribas en una entrevista a RAC1 que s'ha escampat com la pólvora a les xarxes. El que havia de ser una entrevista va acabar convertint-se en l'episodi típic de periodistes debatent amb polítics. Aquest episodi simbolitza tant la feblesa de la premsa subvencionada com la capacitat de figures emergents per desafiar-la.
Tot va passar quan Terribas va llançar una pregunta cridanera sobre la possibilitat que Catalunya necessités un exèrcit per aconseguir la independència. Orriols va respondre amb contundència i, davant el to cada cop més aspre de la periodista, va deixar una frase que ja ha quedat marcada. “No necessito estar a RAC1”, va dir Orriols.
Amb això va deixar clar que la difusió del seu missatge ja no depèn dels micròfons de la ràdio tradicional. Com diem, aquest incident reflecteix un canvi profund a Catalunya. Durant anys, els grans mitjans subvencionats per la Generalitat van actuar com a guardians del debat públic, imposant vetos o etiquetes.
L'exemple més recent va ser la campanya contra el govern de Ripoll, quan la premsa va acusar Orriols d'obstaculitzar empadronaments d'immigrants. Avui, però, els mateixos mitjans es posen les mans al cap en destapar-se fraus massius en municipis com Sant Cugat. De fet, la majoria d'ajuntaments — fins i tot de la CUP — han adoptat la política d'Orriols a Ripoll.
La realitat de la butxaca
El teló de fons és l'agonia del negoci periodístic tradicional. Les xifres ho diuen tot: la premsa escrita perd cada any milers de lectors, les capçaleres viuen de la publicitat institucional i de les subvencions, i la seva capacitat de prescriure opinió es redueix al mateix ritme que creixen les plataformes digitals. A Catalunya, els 13,8 milions anuals en subvencions reparteixen oxigen a ràdios, diaris i digitals, que actuen cada cop més com a altaveus del poder polític.
El periodisme tradicional està en hores baixes | Europa Press
Per això l'enfrontament entre Orriols i Terribas va més enllà d'una entrevista mal resolta. Mostra la fractura entre una premsa que depèn dels diners públics i uns nous actors polítics que saben que la batalla de l'opinió es lliura en altres canals. I Orriols va respondre amb el llenguatge de la nova política: menyspreu cap a un mitjà que ja no controla la conversa. “No necessito estar a RAC1”. Una frase que sintetitza la decadència de la premsa subvencionada i la pèrdua de centralitat d'aquells que, fins fa poc, dictaven els marcs del debat públic a Catalunya.
Més notícies: