TV3 Mònica Terribas, de fomentar la rebel·lió indepe a reflex de la decadència processista
Amb el col·lapse de la majoria independentista, les figures mediàtiques del procés viuen una forta devaluació
Un dels efectes immediats de fer un cordó sanitari és disparar l'interès sobre la figura cancel·lada. Això és el que ha fet l'establishment català amb Vox primer i AC després. El resultat és que, segons l'última enquesta publicada, tots dos partits es disparen.
El cas de Sílvia Orriols és especialment clar. L'acordonament mediàtic ha fet que les seves intervencions a la premsa tinguin molt recorregut. L'últim exemple és d'ahir mateix, quan va participar en una entrevista a RAC1 per a Jordi Basté.
La taula de tertulians comptava amb la presència d'un dels mascarons de proa del processisme mediàtic: Mònica Terribas. Com era previsible, Terribas va cometre l'error clàssic de fer una intervenció aspra contra la persona entrevistada. Entre altres coses, va preguntar a Orriols per un eventual exèrcit català per dur a terme la independència unilateral de Catalunya.
Orriols sap que té la premsa en contra | Europa Press
És a dir, Terribas volia posar sobre la taula una qüestió inversemblant per intentar “caçar” Orriols. Això va portar a un intercanvi de respostes - barrejades amb la situació d'Israel - quan Terribas va començar a elevar el to per exigir una resposta. Davant d'aquesta situació, Orriols va arribar a dir que podia tallar la comunicació en qualsevol moment perquè “no tinc cap interès a sortir a RAC1”.
Una altra cara del col·lapse processista
A les xarxes socials hi ha força consens que Terribas és una altra de les figures processistes que no arriben a veure la magnitud del canvi que es viu a Catalunya. Certament, la periodista va arribar al seu moment àlgid a l'escalf de la dècada processista. De fet, va ser una de les veus més actives cridant a la pseudorebel·lió del processisme.
El procés ha col·lapsat | Europa Press
Així que, en darrera instància, aquest enfrontament amb Orriols no és més que un altre exemple del trànsit polític al qual assistim en directe. D'una banda, tenim periodistes que saben que tenen el control dels altaveus mediàtics subvencionats. De l'altra, polítics que saben que aquests altaveus ja no tenen la força d'abans.
Per tot això, i com s'ha explicat a E-Notícies, aquesta legislatura és de simple reajustament de les peces. En aquest sentit, el PSC només actua de gestor d'una infraestructura institucional que no vol reformar en profunditat, començant per la premsa.
Més notícies: