El bany de realitat de la CUP: del 'no a tot' a copiar Orriols

Encara que no va ser per gust, la CUP va ser el primer partit que va assumir el col·lapse processista. Fins i tot abans de les últimes eleccions autonòmiques, la CUP ja tenia en marxa el Procés Garbí. La raó per avançar-se a les renovacions de Junts i ERC va ser tan prosaica com que la CUP venia de sumar més fracassos electorals.

Al marge de la grandiloqüència habitual de la CUP, la conclusió del Garbí va ser igualment prosaica: la CUP havia de ser un partit més normal. És a dir, els antisistema admetien que el seu partit s'havia perdut en una jungla de maximalismes polítics i barroquismes lingüístics. De fet, una de les conclusions va ser tenir una comunicació més accessible i ajustada a les xarxes, una cosa que han posat tímidament en marxa.

Els altres dos pilars de la catarsi interna van ser i) teixir aliances amb altres partits, i ii) fer canvis orgànics que minimitzessin la llegendària lentitud interna de la CUP. Això últim es va traduir en crear per primera vegada una secretaria general, que presideix Non Casadevall. I, en l'apartat de les aliances amb altres partits, la CUP ja s'ha prestat a aprovar diversos pressupostos municipals per Catalunya.

Al final, tot això es tradueix en tenir una estratègia molt més realista i apegada a les necessitats reals dels votants. Com era d'esperar, aquest trànsit no està exempt d'hipocresia. Els exemples més clars d'aquest trànsit els hem vist en la política municipal, més concretament, a Girona i Berga, que és on mantenen alcaldies.

Des d'aquests consistoris, la CUP ha passat d'un 'no a tot' radical a assumir les tesis de la dreta. D'aquesta manera, hem vist l'alcalde de Berga demanant endurir el codi penal, o l'alcalde de Girona fiscalitzant el padró. Mentrestant, la CUP nacional guarda silenci i continua amb l'habitual retòrica woke, fins al punt d'aplaudir els disturbis de Salt.

A Girona es posen la corbata

Tal com ahir s'informava, la ciutat de Girona, governada pel cupaire Lluc Salellas, havia endurit els controls del padró municipal. Això es va traduir en un augment del 718% en el nombre de casos de padró fraudulent a la ciutat. De la mateixa manera, les autoritats municipals acceptaven l'evidència que molts d'aquests fraus els protagonitzen immigrants que busquen assistència social.

Per a qualsevol que hagi seguit l'actualitat política catalana, això és d'una gran hipocresia. Fins fa pocs mesos, la CUP carregava amb tot contra Sílvia Orriols per fer exactament el mateix que ha fet Salellas a Girona. És a dir, revisar la legalitat dels padrons a través del control policial al domicili referit pel sol·licitant.

I, abans d'això, a Girona també han viscut uns episodis de vandalisme contra un centre cívic i la policia municipal. En lloc de l'habitual retòrica pro-aldarulls, l'alcalde Salellas va condemnar els fets i va anunciar que l'Ajuntament es personarà en el corresponent procés judicial. "Assaltar un equipament públic i social que dona servei als barris de Girona és intolerable", va dir Salellas a través de xarxes:

Una estratègia contra el naufragi

Però aquest és només un exemple més del canvi de discurs de la CUP quan toquen poder i gestió reals. A la ciutat de Berga, per exemple, un altre feu històric de la CUP, han hagut de donar la veu d'alarma davant l'auge descontrolat de la multireincidència. L'alcalde de la ciutat, Ivan Sánchez, també es va sumar a les veus que demanaven canvis legislatius contra la multireincidència.

"Necessitem que canviïn les lleis per poder actuar d'una altra manera amb les persones que reincideixen sistemàticament. Estic a favor de mantenir-los els drets, però també d'una revisió de les lleis", va dir l'alcalde de Berga el passat setembre.

I a les ciutats en què no governen, la CUP s'ha prestat a aprovar pressupostos municipals, com va ocórrer a Vilafranca del Penedès. Com és habitual en aquests casos, la força dèbil (la CUP) va justificar el seu suport en nom de la utilitat social dels pressupostos. Més en particular, de la temàtica social que sigui més candent en el moment, com pot ser l'habitatge.

Aquest canvi d'estratègia posa la CUP en l'estela de partits com Aliança Catalana o Vox, que s'han orientat cap a les pròximes eleccions municipals. En aquest sentit, la política municipal, molt més propera a les necessitats reals, permet aquest tipus de rentats de cara. El gran dubte és si el votant encara arrossegarà el 2027 el desencant de tota la dècada processista.