Qui és Marc Aloy, el polèmic alcalde que vol ser l'alternativa a Junqueras a ERC
L'alcalde de Manresa és una de les cares visibles de la candidatura 'rovirista' en la guerra interna a Esquerra
El sector afí a Marta Rovira ja ha mogut fitxa per disputar Oriol Junqueras la presidència d'ERC. Per ara, l'exvicepresident de la Generalitat va liderant aquesta carrera, i per això el 'rovirisme' s'ha posat les piles per no perdre la guerra interna que té completament dividit el partit.
A la presentació celebrada ahir de la candidatura impulsada per l'actual direcció, anomenada Nova Esquerra Nacional, van faltar alguns dels pesos pesants del sector 'rovirista'. Tot i comptar amb el suport de la mateixa Marta Rovira, Pere Aragonès o l'exvicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, els impulsors de l'alternativa a Junqueras volien que els actuals dirigents no tinguessin protagonisme en una candidatura que es vol vendre com a “renovadora”.
De moment, no es coneix qui serà el candidat a president d'ERC d'aquesta Nova Esquerra Nacional. Només es van presentar els seus portaveus. Van ser Teresa Jordà (exconsellera del Govern i actual diputada al Congrés), Alba Camps (exdiputada al Parlament), Xavier Godàs (exalcalde de Vilassar de Dalt) i Marc Aloy (alcalde de Manresa).
Marc Aloy és, sens dubte, un dels perfils que acumula més polèmiques dins del partit i que ara es posiciona per formar part de la nova direcció republicana. Però, qui és exactament Marc Aloy, l'alcalde que vol liderar l'alternativa a Oriol Junqueras a la batalla interna a ERC?
Marc Aloy, el negacionista de la delinqüència que vol continuar progressant dins d'ERC
Marc Aloy, nascut el 1979, és arquitecte de professió i forma part d'ERC des dels 21 anys. Va començar la seva carrera política el 2015, primer com a regidor d'Urbanisme a Manresa després d'un pacte amb Convergència. I després, el 2019, com a regidor de Presidència després d'un pacte amb Junts.
Fruit d'aquest mateix pacte amb els juntaires, el 2020 es va convertir en el primer alcalde d'ERC a Manresa des de l'any 1936. Ja com a màxim responsable polític d'aquesta ciutat d'aproximadament 80.000 habitants, Marc Aloy ha acumulat diverses polèmiques. Especialment a partir del mandat que va estrenar l'any passat. Tot i perdre gairebé un 35% dels vots, ERC va ser la llista més votada. I Aloy va poder revalidar l'alcaldia gràcies a un pacte amb el PSC i el partit municipalista Impulsem Manresa.
Entre les polèmiques que ha protagonitzat Marc Aloy trobem la seva criticada eufòria el dia de la inauguració de la mesquita de Manresa, que va definir com “un dia de joia i emocions”. També va ser polèmica la cavalcada de reis d'aquest any, que va ser “més inclusiva i multicultural” i menys religiosa. Per no parlar de quan va decidir multiplicar per cinc la despesa en llums de Nadal just després d'apujar els impostos municipals a la ciutadania.
Tot i això, la posició més controvertida de Marc Aloy és que fa referència a la seguretat. Ferm negacionista de l'auge delinqüencial que pateix la seva ciutat, promociona sempre aquell concepte bonista impulsat pel seu company de partit i exconseller de l'Interior, Joan Ignasi Elena: les “percepcions d'inseguretat”.
A principis d'aquest estiu, Manresa va inaugurar una nova comissaria conjunta de Mossos d'Esquadra i Policia Local. Per combatre la inseguretat? No, per combatre la “percepció d'inseguretat” que té la ciutadania, va afirmar a la inauguració. Aquell dia, Marc Aloy va presumir que Manresa es troba per sota de la mitjana catalana pel que fa a la delinqüència. Tot i això, va obviar el ràpid creixement delinqüencial que pateix la seva ciutat.
Manresa va tancar el 2023 amb un auge del 8,7% dels fets delictius respecte a l'any anterior. Van pujar especialment les violacions (+92,9%, de 14 casos a 27), les lesions i baralla tumultuària (+35,8%) i els robatoris amb violència i intimidació (+15,5). Encara pitjors són les dades d'aquest 2024: augment de tots els delictes un 16%, destacant els delictes contra la llibertat sexual (+42,9%), els robatoris amb violència i intimidació (+91,2) i els robatoris amb força a domicilis (+29,3%).
Més notícies: