Europa Press El nou model de finançament de Catalunya s'encalla al Congrés
El 'finançament singular' entra ara a terra de ningú i ni els mateixos socis de Sánchez ho veuen clar
S'obre la carpeta del nou règim fiscal per a Catalunya i no sabem què hi ha dins. De moment, el projecte ja ha començat a circular per la maquinària parlamentària del Congrés. Atesa la fragmentació partidista d'Espanya, això és sinònim d'incertesa.
Dimarts passat, dia 27, es va confirmar que la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, no hauria d'acudir al Congrés per explicar l'acord. Al final, que Junts votés amb el PP i Vox no va ser suficient per fer comparèixer la ministra; calia també el vot de Podemos, que va decidir donar una mica d'oxigen a l'Executiu i votar en contra de la compareixença.
María Jesús Montero no té un paper fàcil | Europa Press
En qualsevol cas, això és irrellevant perquè la ministra Montero sí que haurà d'acudir al Senat la setmana que ve. El PP disposa allà de majoria absoluta i no necessita temptar els membres de Frankenstein.
La pregunta és llavors què explicarà María Jesús Montero. És aquí quan apareixen els dubtes.
De què parlem?
Si hi ha expectació amb les explicacions de la ministra d'Hisenda és perquè ningú sap del cert com es concretarà l'anomenat "finançament singular" català, començant pel mateix Gobierno. Segons informava ahir The Objective, a Moncloa donen per descomptat que és “impossible” perquè es trencaria l'estabilitat pressupostària actual entre territoris.
Certament, el PSOE ha tirat moltes pilotes enfora quan els han preguntat com es concretaria aquest assumpte. De moment, la portaveu del Gobierno, Pilar Alegría, es limita a repetir en veu alta i de manera juxtaposada els termes de l'acord. “Es parla de finançament singular, de solidaritat interterritorial. Aquests són els termes que es recullen dins de l'acord”, va dir la portaveu.
Per part seva, l'únic que pot fer ERC és fingir una postura de força tolerada pel PSOE. És a dir, assegurar que la presidència d'Illa depèn d'ells, que faran complir els acords, etc. A més, ERC també ha de resoldre la qüestió folklòrica de Junqueras i el seu nou líder.
En definitiva, que aquesta indefinició - que arriba fins i tot als termes de l'assumpte (concert?, règim?, federalisme?, etc.) - li interessa ara mateix a les dues parts.
Pedro Sánchez tenia una posició d'avantatge sobre ERC | E-Noticies
Això és el que explica que el PSOE ara desviï l'atenció cap al problema migratori, movent la finestra d'Overton amb tanta força que provoca fins i tot el mareig. Des del Senegal, Pedro Sánchez ja demana explícitament deportacions d'immigrants irregulars.
Així mateix, i com es va explicar a E-Notícies, que el Gobierno no aprovi els Pressupostos no és un obstacle insalvable. És a dir, que no és un element per fer xantatge a Pedro Sánchez. Mentre no se superi el sostre de despesa, el Gobierno pot moure els diners al seu gust.
Fractures internes
Des de les altres províncies de 'Frankenstein' tampoc està gens clar que el concert econòmic tirarà endavant.
Per Podemos, és obvi que el PSOE ha enganyat ERC. Segons la secretària general del partit, Ione Belarra, el PSOE ha donat “gat per llebre” als republicans. "No té cap intenció de complir", va dir Belarra.
De la mateixa manera, sectors importants de Sumar, com Compromís, ja han avançat que votaran en contra de l'acord si aquest representa més despesa per a la Comunitat Valenciana. D'altra banda, la Chunta Aragonesista ha qualificat la possibilitat del concert com a “línia vermella”. En resum, que hi votaran en contra.
Sánchez no té suports sòlids | Europa Press
I tot això dona per descomptat que les autonomies governades pel PP, que són majoria, també hi estan en contra. Sense anar més lluny, la setmana que ve els populars aniran amb tot al Senat contra María Jesús Montero.
Però el PSOE i ERC ja tenen el que volien
Com passa amb gairebé tots els assumptes de la política espanyola, la conclusió de tot aquest panorama no és nova: la realitat quedarà suspesa durant el temps que calgui i gairebé tot es reduirà a la batalla pel relat. Tot i que, en el cas de PSOE i ERC, els objectius ja s'han complert.
Un volia la Generalitat i l'altre evitar la repetició electoral. A partir d'aquí, no se sap res més. El misteri està en com es concretaran els termes en disputa durant els propers mesos. No és fàcil, per no dir-ho impossible, fer un canvi d'aquest calat a l'arquitectura fiscal-territorial amb suports fràgils i tants adversos.
Més notícies: