Les dades tornen a deixar en evidència el relat bonista de l'esquerra a Manresa

La setmana passada, l'Ajuntament de Manresa va anunciar un pla per reforçar la policia local davant de l'anomenada “sensació d'inseguretat”. Aquest pla consisteix a afegir 23 nous agents als carrers, crear una nova unitat de delinqüència urbana i la instal·lació de més càmeres de videovigilància, entre altres mesures.

A l'hora de fer-se ressò de la notícia, molts mitjans van parlar del concepte de la “sensació d'inseguretat” per amagar, maquillar o suavitzar la realitat que viu aquesta població de gairebé 79.000 habitants. L'ACN (l'agència de notícies pública del Govern), NacióDigital, Catalunya Ràdio… no van ser pocs els que van remarcar aquest concepte que sol utilitzar l'esquerra per no admetre el problema d'inseguretat que realment pateix Catalunya.

De fet, un dels grans defensors del concepte “percepció d'inseguretat” és Joan Ignasi Elena, conseller de l'Interior de la Generalitat. Fa uns quants mesos, el polític d'ERC va arribar a dir que “l'augment de la percepció d'inseguretat és molt superior a les dades objectives”.

Un altre que promou aquest relat de la “sensació” o “percepció” de la inseguretat és l'alcalde de la ciutat, Marc Aloy (d'ERC). Al seu dia ja va dir que “Manresa és més segura que el conjunt de Catalunya” i que allà “no hi ha més problemes que a qualsevol altra ciutat, fins i tot menys”. I va criticar els que feien un ús polític de la criminalitat a la seva població per generar una “percepció d'inseguretat”. Però, quina és la realitat criminal de Manresa?

Aquesta setmana s'ha publicat el balanç de criminalitat a Espanya durant el primer trimestre de l'any. I les dades sobre la delinqüència a Manresa reflecteixen que, si hi ha una percepció de la inseguretat, és perquè, en efecte, ha augmentat la delinqüència a la ciutat.

Augmenta la criminalitat a Manresa els primers tres mesos del 2024

Segons les dades publicades pel Ministeri de l'Interior, Manresa ha viscut un augment del 16% de la criminalitat el primer trimestre del 2024 respecte als tres primers mesos de l'any passat. Només comptant la criminalitat convencional (és a dir, obviant la cibercriminalitat), s'han registrat 971 delictes mentre que el 2023 aquesta xifra es va quedar en 837.

Els ítems que més augmenten són els delictes contra la llibertat sexual (de 7 casos el primer trimestre del 2023 a 10 casos el 2024, un +42,9%), els robatoris amb força i intimidació (de 34 a 65, un +91,2%), els robatoris amb força a domicilis (de 41 a 53, un +29,3%), la resta de criminalitat convencional (de 403 a 492, un +22,1%), així com el trànsit de drogues o les sostraccions de vehicles.

Per contra, baixen les violacions (passant de 5 a 4, és a dir, un 20% menys) i les lesions i baralles tumultuàries (de 17 a 16, un -5,9%). Es mantenen estables amb un lleuger augment els furts (de 295 a 296, un +0,3%) o les temptatives d'homicidis (passant de 0 el 2023 a 1 el 2024).

Més enllà de la criminalitat convencional, a Manresa també ha augmentat la cibercriminalitat (+17,2%). Si bé els “altres ciberdelictes” han passat d'11 a 8 (un -27,3%), les estafes informàtiques han patit un increment dels 210 casos el 2023 als 251 el 2024 (un +19,5%).