Per què la majoria de 'menes' acaben a Catalunya?

El debat sobre l'acollida de 'menes' ha esclatat a Espanya les últimes setmanes. Les Canàries estan col·lapsades i el Gobierno ha hagut de demanar ajuda a la resta de comunitats per repartir per tot l'estat aquests menors estrangers no acompanyats. En tot aquest debat, la Generalitat de Catalunya s'ha vist atrapada entre el seu discurs bonista i la crua realitat d'adonar-se que els recursos són limitats i que la política del "volem acollir" no pot ser infinita. 

En aquest debat entre territoris, Catalunya es va mostrar contrària al recent repartiment de 'menes'. El motiu és que els serveis assistencials estan saturats. Actualment, Catalunya és la segona comunitat que més menors estrangers no acompanyats atén (uns 2.350), només superada per les Canàries (uns 5.500). De fet, aquest any s'estan batent tots els rècords respecte a l'arribada de 'menes' a Catalunya.

Fins i tot, la Generalitat ja ha demanat que Catalunya sigui considerada zona tensionada, cosa que només passa amb les Canàries, Ceuta i Melilla. A diferència d'aquests tres territoris, Catalunya no és un port d'entrada d'immigració il·legal. Per tant, per què la majoria de 'menes' acaben a Catalunya si les costes catalanes no són ports d'entrada d'aquest tipus d'immigració il·legal?

Hi ha un mantra dins una part de l'independentisme que assegura que l'Estat és qui destina expressament a Catalunya aquests joves per motius demogràfics i culturals. Lògicament, no hi ha evidències d'aquest fet. Tot i això, sí que hi ha evidències d'un factor que explicaria per què la majoria de 'menes' acaben a Catalunya un cop arriben a Espanya. I aquest factor no és altre que les polítiques proimmigracionistes del Govern de la Generalitat, que generen un innegable efecte crida.

L'efecte crida de la Generalitat de Catalunya

En total, la DGAIA (Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència) acull actualment gairebé 7.000 adolescents. Tot i això, només uns 2.350 són 'menes'. La resta (més de 4.000) ja han complert els 18 anys, però continuen rebent prestacions per part de la Generalitat malgrat haver complert la majoria d'edat.

Catalunya és de les poques comunitats on això passa: la Generalitat no només es fa càrrec d'ells quan són menors d'edat, sinó que l'ajuda s'estén fins que tenen 23 anys. Aquest fer pot explicar la diferència entre l'alt volum de 'menes' que atén Catalunya respecte la resta de comunitats autònomes. Cada un dels joves atesos pel Govern reben una prestació de 755,82 euros mensuals que surten directament de les arques públiques. 

Cada any, la Generalitat destina més de 100 milions d'euros a l'acolliment de 'menes'. Així ho va admetre una vegada en una entrevista el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano. Això sí, mai no s'ha sabut amb exactitud quin és el cost total i real de convertir Catalunya, amb aquestes polítiques proimmigracionistes, en el paradís de l'acollida de 'menes' de tot Espanya.

El perfil del 'mena' a Catalunya

Segons dades de la Generalitat, més de la meitat dels joves que atenen la DGAIA són de nacionalitat marroquina (51%). Un 35,6% vénen de països subsaharians, mentre que el 6,9% són d'altres països del Magrib sense comptar el Marroc. Només el 6,4% ve d'altres llocs del món.

Per sexe, només un 4,1% dels adolescents acollits per la Generalitat són noies, mentre que el 95,2% són nois. De tots, la majoria té 19 anys o més (45,3%), un 19,9% té 18 anys, un 21,8% té 17 anys i un 9,3% té 16 anys. Els menors de 16 anys només representen el 3,7% del total de joves immigrants tutelats pel Govern.