L'esquerra a Catalunya entra en contradicció pel repartiment de 'menes'

"Volem ser solidaris i volem rebre menors migrants", va dir fa uns mesos Jordi Salvador, diputat d'ERC al Congrés. “Hem d'acollir més”, afirmava fa uns dies la líder dels Comuns, Jéssica Albiach. "Catalunya és i vol continuar sent solidària a l'acollida d'aquests joves", assegurava Carles Campuzano, conseller de Drets Socials de la Generalitat.

Discursos en aquest sentit per part de l'esquerra catalana n'hi ha a patades. Les intencions dels principals partits woke a Catalunya, és a dir, ERC, Comuns i la CUP (els tres partits que van perdre més vots i escons a les darreres eleccions catalanes) són evidents. És igual que, de vegades, aquests menors es vegin obligats a dormir a comissaries dels Mossos davant la falta de capacitat del Govern d'acollir-los. Tant se val que una part d'ells vegi com una solució, una vegada complerta la majoria d'edat, dedicar-se a la delinqüència. El que és important sembla ser tenir un discurs bonista.

Dir el contrari te converteix automàticament un feixista, un reaccionari i d'extrema dreta. Les diferències entre els discursos bonistes i la complexa realitat de l'acollida de mena són igual d'evidents que la suposada superioritat moral d'aquesta esquerra. I, és clar, quan toca gestionar l'arribada massiva d'aquests menors (com el cas del repartiment de 'menes' que aquests dies és al focus mediàtic), arriben les contradiccions.

El Govern de la Generalitat n'és l'exemple més clar. D'una banda, asseguren voler acollir més menors estrangers no acompanyats. De l'altra, admeten que no poden assumir aquestes onades, que estan desbordats. I demanen més diners (a l'Estat, és clar), tot i destinar més de 100 milions d'euros anuals a l'acolliment d'aquests 'menes'.

"Estem al límit", "és un problema de recursos", "el problema de Catalunya són les elevades xifres[de 'menes' que arriben]", "és tot molt complex", "tenim sobreocupació[de places destinades a acollir 'menes']"... aquestes també són algunes frases de Carles Campuzano. Unes frases que evidencien les contradiccions entre voler acollir més menors estrangers no acompanyats i tenir realment la capacitat per fer-ho.

Amb aquesta qüestió passa, si fa no fa, el mateix que amb el tema de la inseguretat. Els discursos bonistes són molt fàcils de treure a passejar, però després la realitat és la que és. I els problemes no se solucionen de manera màgica. En el cas dels 'menes', sembla que l'esquerra catalana, especialment el Govern d'ERC, aposta per, simplement, demanar ajuda a l'Estat (un Estat del qual no fa gaire asseguraven que s'hi volien independitzar).

Això sí, un aspecte que mai no es comenta entre l'esquerra és, precisament, el que molts consideren que seria l'opció més humanitària de totes. Que no és cap altra que intentar que aquests menors, que arriben aquí sense els seus pares, siguin tornats a les seves famílies.