Catalunya bat el seu rècord en l'arribada de 'menes' aquest 2024

Com ja s'ha informat, l'augment de la pressió migratòria sobre les Illes Canàries té el seu efecte posterior a Catalunya. Sobretot pel que fa als menors no acompanyats, els coneguts com a 'menes'. De moment, Catalunya ja somatitza l'augment de la pressió migratòria del 2024 i ha batut un dels seus rècords particulars.

El punt de partida

Des de començament d'any, Catalunya ja ha rebut més menes que mai. Concretament, 1.455 menors, amb el segon lloc per a l'any 2022, que va presentar 1.196 menors. Així ho revelen les dades de l'informe mensual que fa el Departament de Drets Socials, l'última actualització del qual va ser el passat 30 de juny.

Per part seva, el conseller Campuzano també ha avisat que aquesta seria la dinàmica i que es preveia un notable augment en l'arribada de menors. En una entrevista per a Els Matins de TV3, el conseller Campuzano va advertir que "preveiem un increment molt substancial les properes setmanes, els mesos d'estiu". I és que, a més del previsible augment de la pressió migratòria a què es refereix Campuzano, també caldrà repartir els menors que ja són a les Canàries i a l'espera de ser traslladats a la península.

En termes agregats, Catalunya atén en aquests moments 6.759 “infants i joves sols”. Aquesta diferència entre “nens” i “joves sols” obeeix que la Generalitat de Catalunya és de les poques administracions que atén els menors fins als 23 anys i no només fins a la majoria d'edat. De fet, les dades mostren que gairebé la meitat dels joves atesos a Catalunya – el 45,3% – ja tenen 19 anys o més.

Així mateix, la informació proporcionada per drets socials permet fer un dibuix de l'origen i la situació d'aquests joves. El 95,2% són homes davant d'un anecdòtic 4,1% de dones. La majoria (51%) vénen del Marroc i, si s'hi afegeixen els països subsaharians (35,6%) i el Magrib (6,5%), s'obté l'origen geogràfic de gairebé el 100% dels menors no acompanyats que ara mateix hi ha a Catalunya.

Sí al repartiment, però que pagui l'Estat

Com també s'ha informat, aquest augment en l'arribada de menes porta al límit les capacitats assistencials de la Generalitat. Tant físiques com econòmiques. Tot i intentar operar a la màxima velocitat, el Departament del Conseller Campuzano no va poder evitar les imatges de menors dormint a comissaria en espera de la resolució del seu tràmit administratiu per ser acollits.

Tot i que l'apartat econòmic és el més polèmic. Segons va explicar el mateix Govern d'ERC, el desplegament assistencial dels menes té un cost al voltant de més de 100 milions d'euros. Una xifra que, de moment, ha posat de manera íntegra la Generalitat. Sobre això també cal tenir present que, per exemple, el 2023, Catalunya esperava 33 menes i al final en van arribar 2.000. El Gobierno central va pagar pels 33 que s'esperava i els 1.967 restants van anar a compte de les arques catalanes.

Això explica que la postura del conseller Campuzano i del Govern d'ERC no hagi canviat: en la mesura que no es neguen al repartiment, només els queda demanar més finançament a Madrid. "Si l'Estat no pot garantir que siguin atesos al seu país d'origen, i som les CCAA les que assumim els costos, l'Estat ha de participar en aquest finançament", va dir aquest dilluns el conseller Campuzano en referència al nou repartiment d'immigrants que s'està organitzant.

Amb un to similar, va defensar fa poc en una columna publicada a La Vanguardia que Catalunya és “solidària” i un “país d'oportunitats”. Però fins a cert punt. En representació d'ERC, Campuzano diu que la nova Llei d'Estrangera que han pactat el Gobierno central i les Canàries “és necessària”, però només si ve acompanyada d'un “sistema concret de finançament”. És a dir, sí al repartiment si no hi ha més remei, però que pagui l'Estat.