Junts intenta una segona OPA per menjar-se ERC

La 'unitat independentista' és un element molt distintiu de la política processista. Estrictament intransferible, les crides a la “unitat” són un altre dels elements amb què el processisme ha competit electoralment entre si. Es podria considerar una versió rebaixada, molt edulcorada, d'una cosa remotament semblant a la raó d'Estat.

El problema és que, a força de fets, la unitat indepe ha quedat àmpliament desacreditada durant els darrers anys. La cruenta guerra que ara protagonitzen ERC i Junts n'és l'últim (i més agònic) exemple. Jordi Turull, per exemple, assegura que no parla amb Marta Rovira des del juliol. Alhora, tots dos partits es llencen tots els trastos que troben al Congrés dels Diputats.

L'antepenúltim exemple de la guerra van ser les setmanes prèvies a les eleccions autonòmiques del 12M. Si fem memòria, tots recordarem com Junts pressionava per terra, mar i aire ERC. El seu objectiu era tan diàfan com repetir eleccions i quedar-se sols dins del negociat processista. Per part seva, l'ANC feia la comparsa d'aquesta estratègia i es convertia 'de facto' en un òrgan de Junts.

Com és sabut, això no només no va passar, sinó que va precipitar la nova guerra a què ara assistim. Tot amanit per la filtració de les males arts d'ERC, que finançava - entre altres coses - comptes falsos per burlar-se de Junts. I en aquests moments, la guerra s'ha traslladat a l'eix ideològic, amb ERC dient-li a Junts que s'han alineat amb la “dreta espanyola”

L'enèsim intent de “rebaixar tensions”

Una altra de les distintives característiques de la unitat independentista és que tothom diu perseguir-la i ningú sembla assolir-la. Aquesta paradoxa només és aparent. En realitat, la unitat independentista s'usa a conveniència a cada moment. I ara mateix, el més interessat és Junts.

Segons explica la premsa processista, un dels punts que discutiran els juntaires en el proper congrés serà el de reconstruir la unitat del moviment. “Rebaixa de les hostilitats”, en diuen. En aquesta ocasió, l'excusa és que Junts lidera l'independentisme al Parlament i tenen aquesta “responsabilitat”, diuen certes fonts al diari El Món.

Sense encara conèixer el suggeridor nom que tindrà aquest nou projecte, ara com ara l'artefacte es planteja com una “entitat paraigua”. Aquesta entitat s'encarregaria de replegar els diferents actors de l'independentisme civil. També per a més glòria de la paradoxa, la iniciativa és de Junts, però “ho hauria d'impulsar la societat civil”, diuen a ElNacional.

El dubte està en quines són aquestes entitats indepes que estan escampades i que necessiten la tasca recol·lectora de Junts. Al marge, és clar, del que és fonamental. I és que, en aquests moments, les dades mostren que el nacionalisme català es troba al seu moment més baix entre els ciutadans.

Junts agafa lloc

És a dir, es tracta de fer-li una clàssica jugada envoltant ERC. Això es demostra pel momentum que han escollit els de Puigdemont per presentar-ho. Perquè no es fa una entitat per “rebaixar tensions”, sinó que primer es rebaixen les tensions i després es crea aquesta entitat.

Però tenint en compte que la primera OPA, hostil, no va funcionar, ara s'intenta amb una OPA lenta i a llarg termini. Tot això és sinònim que a Junts donen per descomptada una “nova etapa política”.

Segons diuen, volen transmetre la sensació de ser un partit “insubornable” davant del PSOE i el Gobierno. És a dir, que volen que el títol autoimposat de “líders de l'independentisme” es converteixi en una realitat social i electoral.

El que és clar és que el triomf del PSC, la irrupció d'AC i el reforç de l'unionisme redueixen l'espai polític a Catalunya. I després de perdre la seva oportunitat durant una dècada, ERC i Junts lluitaran a mort per quedar-se amb l'espai que els ha quedat.