Escepticisme i crítiques davant l'enèsima crida a la unitat independentista

“Agenda per la Independència”, així es diu la darrera proposta de l'ANC per ressuscitar el processisme. En realitat, es tracta d'un altre intent de pressió a ERC perquè no facin president Salvador Illa.

Per a l'ANC, que els tres partits processistes - Junts, ERC i CUP - signessin aquest acord significaria “un revulsiu per recuperar la majoria independentista”. Però tenint en compte les reaccions d'avant aquesta proposta, l'electorat nacionalista no sembla moure's del seu desengany cap al procés.

L'ANC, l'agonia del processisme

La setmana passada, explicàvem que els més interessats en aquestes maniobres de pressió sobre ERC són els de Junts. Des de terra, mar i aire, els juntaires estimulen el discurs nacionalista per portar ERC fins al límit. Especulen fins i tot amb la possibilitat que Puigdemont sigui detingut per retratar ERC.

L'objectiu és tan prosaic com repetir eleccions per acostar tant com sigui possible una presidència de Puigdemont. En cas contrari, l'expresident hauria de dimitir (en teoria) i això portaria Junts a una travessia al desert de l'oposició. ERC, en canvi, mantindria alguna quota de poder des de la qual es pot reorganitzar.

En aquest sentit, un dels ens més interessats a mantenir amb vida el processisme és l'ANC. De fet, el líder de l'ANC, Lluís Llach, s'ha significat força durant els últims dies demanant a ERC que no signin un pacte de govern amb el PSC.

Ara, l'ANC ha tornat a carregar-se amb una altra proposta d'unitat independentista. Però la veritat és que ha despertat més escepticisme que il·lusió.

Dubtes i molt escepticisme

Aquesta proposta s'organitza al voltant del que l'ANC ha batejat com a “Agenda per la Independència”. La petició fonamental és que Junts, ERC i CUP tinguin aquesta “agenda” com a punt de debat de la propera legislatura si hi ha majoria independentista.

Suposant que hi hagués aquesta improbable majoria independentista, l'ANC proposa un espai per “exigir, des del carrer i les institucions, les estructures d'Estat que Catalunya necessita per fer front als reptes democràtics, lingüístics i econòmics que amenacen la supervivència com a nació avançada”.

En última instància, és un altre desplegament de lògica política processista coneguda per tothom. En aquest sentit, l'ANC insisteix en “la projecció internacional de la demanda independentista” o la “culminació de l'escalada de la tensió i el nou embat per fer efectiva la independència”.

En un altre context, aquesta invitació a la unitat potser hauria funcionat. Ara, però, el desengany de l'electorat nacionalista és molt elevat. Al marge, és clar, que han sorgit partits com Aliança Catalana, que reclamen una postura indepe i alhora netament antiprocessista.

A través d'un missatge a les xarxes socials, AC qualificava el procés com “l'estafa piramidal més gran de la història recent de Catalunya”.

Així mateix, figures properes a Orriols com el Sergi Maraña també han mostrat els seus recels davant d'aquesta proposta. "El que hauria de reclamar l'ANC", diu Maraña als seus seguidors, "és una renovació real i no postissa de totes les cúpules dels partits processistes".

De la mateixa manera, l'anunci que l'ANC va fer a les xarxes socials per a aquesta proposta es va omplir d'usuaris que mostraven la seva incredulitat davant l'intent agònic de ressuscitar el procés.

“Fi de prendre els cabells a la gent”, “No teniu cap credibilitat”, “Seguiu sent l'engany del país” o “Jo no entenc com encara sou capaços d'enganyar algú”.