Junts i l'amnistia: tot per les autonòmiques

El panorama polític a Espanya i a Catalunya està tan regirat que gairebé sembla indesxifrable. Hi ha molts actors a molts nivells i tots amb objectius diferents. Ara ens proposem explicar per què la llei d'amnistia és la clau de tot l'assumpte. Al capdavall, són Junts i el PSOE els que acaparen el focus mediàtic. I quan el PP ho aconsegueix és per embolicar-se també amb l'amnistia.

El processisme a Madrid

L'última cosa que es va saber de l'amnistia va ser que Junts hi va votar en contra. Quelcom en aparença incomprensible. Van justificar el sentit del seu vot dient que la llei no era prou garantista per blindar Puigdemont i la resta d'afectats. Poc després, els fiscals van dir que sí que hi havia indicis per investigar per terrorisme el Tsunami Democràtic.

I així s'hi va quedar l'assumpte. Des del PSOE diuen que no poden estirar més la llei perquè incloure delictes de terrorisme i d'alta traïció és la garantia perfecta que la justícia tombarà la llei. Per la seva banda, Junts segueix sense baixar del ruc. La imatge que queda, doncs, és idèntica a la que hi havia abans: unes negociacions que sembla que han arribat al límit i que no tenen sortida. Però potser la resposta estigui en un altre nivell d'anàlisi: el de l'electoralisme de Junts, que al capdavall, i 'de facto', és un partit autonòmic que necessita les institucions catalanes com el que necessita l'aire per respirar.

I la hipòtesi que tot això és estratègia electoral de Junts troba reforç en dos fets en aparença independents. El primer, que Junts puja a tots els carros electoralistes a Catalunya - la immigració, per exemple - i que Puigdemont no es mulla amb cap d'ells. El segon, que ERC sí que aprova la llei d'amnistia perquè diu que, aprovada o no, els obstacles judicials no desapareixeran i que el millor és ocell a la mà i no cent volant.

Aleshores, si s'observen des d'un punt de vista negociador, els moviments de Junts sí que semblen erràtics i arbitraris. La hipòtesi que aclareix aquest aparent sense sentit és que Junts estigui organitzant les peces i els tempos de la manera més profitosa possible de cara a les eleccions que tenen al davant. Primer les europees i, després, la prova de foc: les autonòmiques

Puigdemont a Palau

A E-Notícies, ho explicàvem fa uns dies fent-nos ressò d'una informació de Marcos Lamelas a El Confidencial. Junts havia filtrat - llegiu Albert Batet - que la intenció del partit és que Puigdemont sigui el candidat a les autonòmiques. Cosa que està supeditat a la resolució definitiva de la llei d'amnistia.

Si això és cert, el pla de Junts seria anunciar la candidatura de Puigdemont a Palau després de les europees. És a dir, que a Junts li interessa estirar al màxim aquest clima d'incertesa i maximalisme per continuar al focus mediàtic i, si és possible, aconseguir el blindatge legal definitiu. A més, mentre s'aclareix el dubte, el Parlament Europeu és un bon lloc per col·locar l'expresident. I un bon resultat a Europa amb Toni Comín tampoc no aniria malament.

D'altra banda, l'electoralisme de Junts té una traducció a l'escenari català que s'ha pogut confirmar durant aquests darrers dies al Parlament. Començat pels pressupostos d'Aragonès. Junts condiciona el seu suport que el Govern elimini l'impost de successions (que va disparar Quim Torra durant plena pandèmia) i que “redueixi la pressió fiscal”. Tot i que el màxim foc artificial va ser admetre a tràmit una llei per debatre la independència de Catalunya. I encara que pugui ser foc amic – “amic” – de Solidaritat Catalana, el cas és que, sense els vots de Junts, la Mesa no l'hauria admès a tràmit.

I a tot això el PSOE també té el seu relat amb la llei d'amnistia. La seva última expressió van ser les eleccions gallegues, que Sánchez va voler plantejar com un plebiscit el PP i que, al final, li ha sortit malament. Ho ha intentat tapar desviant l'atenció al famós dinar de Feijóo amb periodistes en què el líder dels populars va dir que ell estaria d'acord amb uns indults. Cosa que va ser convenientment explotada per la premsa propera al PSOE durant la campanya.

Finalment, hi ha els Pressupostos Generals de l'Estat, que com qualsevol altre moviment del PSOE està supeditat a l'aprovació de Junts. Això vol dir que els comptes públics es juguen a dos nivells: l'econòmic i el polític. Perquè seria força inversemblant que Junts posés un pont de plata per a un i un infern per a l'altre.