Mitjans que reben milers d'euros a Catalunya demanen ajuda després de guanyar el PP a Galícia

Les eleccions de diumenge passat a Galícia van deixar de manera clara guanyadors i perdedors. A qualsevol comici hi ha molt en disputa i no només la classe política es juga el seu futur. Que ho diguin a molta de la premsa actual, que viu en gran part de la publicitat institucional. És evident que els governs volen i han de comunicar actuacions, mesures o lleis, però moltes vegades aquesta forma de publicitat s'ha convertit en una forma de tenir la premsa controlada.

No estem destapant res de nou. El curiós del cas és quan alguns mitjans es queixen que això passi en part d'Espanya, mentre que en altres zones en són beneficiats. Ahir dimecres 21 de febrer, elDiario.es, dirigit per Ignacio Escolar, enviava un correu als seus subscriptors i la base de dades demanant ajuda. Necessiten, en resum, aportacions privades per mantenir “el seu periodisme crític amb el poder”.

El seu argument és que després del resultat de la Xunta de Galícia, la seva delegació a aquesta comunitat seguirà sense rebre publicitat institucional del PP. El seu delegat gallec, Gonzalo Cortizo, explicava en aquest correu que moltes de les notícies de elDiario.es a Galícia "no sempre han estat còmodes per al poder establert pel PP a aquesta terra". Asseguren que ho han fet "sense por" i que a Galícia, "el periodisme no és una tasca fàcil".

I, és clar, després de la majoria absoluta d'Alfonso Rueda, elDiario.es assumeix que no tindrà publicitat pública de la Xunta de Galícia. Asseguren que aquesta institució realitza la publicitat institucional "en nombroses ocasions atenent afinitats ideològiques". Diu elDiario.es que moltes vegades els diners que la Xunta dona als mitjans no tenen relació amb el nombre de lectors.

És estrany, passa el mateix a la Generalitat de Catalunya i elDiario.es mai ho ha denunciat públicament. La publicitat institucional del Govern respon a criteris discrecionals i clarament ideològics. Només cal veure els números per adonar-se'n i, curiosament, elDiario.es és un dels grans beneficiats.

Les últimes dades són del 2021 i aleshores elDiario.es va rebre 136.378 euros. El Confidencial, mitjà amb més audiència, va rebre només 15.445 euros. El Crític, conegut abans com a Sentit Crític, va sumar gairebé 76.000 euros malgrat tenir una audiència residual. Vilaweb es va emportar 158.000 euros, Timeout (d'Eduard Voltas, proper a ERC) 257.000 euros i Nació Digital 455.000 euros.

Així funciona la publicitat institucional a Catalunya, controlada des del 2010 pels partits processistes. Mentre Público -que té menys visites el 2024 que e-Notícies- s'emportava 381.000 euros, el diari As s'emportava 6.300 euros. Veuen alguna diferència amb Galícia? L'única: que aquí elDiario.es sí que rep publicitat de la Generalitat de Catalunya.

La doble moral de determinada premsa

Un no pot assenyalar la Xunta de Galícia pel mateix que passa a la Generalitat de Catalunya. Encara que siguis un diari amb una bona audiència com elDiario.es. Molts mitjans a Catalunya no formen part del circuit per la ideologia i no per les visites. De fet, la Generalitat va canviar fa anys els barems de les subvencions als mitjans digitals en català per poder controlar a qui donava més diners.

La publicitat institucional s'hauria de regular i hi estaríem molts mitjans d'acord. Per visites, per geolocalització i per llibertat. El que passa és que un no pot defensar el “periodisme lliure” quan li interessa i callar del que passa en altres llocs quan els diners arriben al teu compte corrent.

Potser ara algú entendrà com es va gestar la “investigació” conjunta d'elDiario.es i La Vanguardia sobre l'operació Catalunya. Lamentablement, res no és casual.