Albert Batet, el poli dolent de Carles Puigdemont

Diuen que als partits polítics sempre hi ha lampistes. No són simpàtics, no busquen protagonisme i solucionen problemes. En la mesura de la qualitat d'aquests polis dolents, les formacions funcionen. Un exemple clar és el PSC, que agradarà a la gent o no, però continua sent una formació ordenada internament, amb jerarquia i disciplina.

Això és precisament el que busquen Jordi Turull i Carles Puigdemont a Junts per Catalunya. Tornar a copar els càrrecs interns de lampistes i arraconar els activistes que estan més per la tasca de la pancarta que del poder. I sembla que, en aquesta terna interna per escollir el dolent, Albert Batet ha guanyat la partida. El de Valls, president del grup parlamentari, no ha dubtat a fer un pols al sector de Laura Borràs al Parlament, guanyar-lo i passar de tot el que han arribat a dir d'ell.

Batet no ha volgut ni sortir al pas de les acusacions, gravíssimes, de Cristina Casol. L'han acusat de mòbing, de masclista i ni s'ha immutat. Ha fet la feina bruta, la que ni Carles Puigdemont ni Jordi Turull han volgut -o pogut- fer durant anys i n'ha sortit reforçat. Més del 90% dels diputats del grup de Junts al Parlament li han donat suport i s'ha convertit en una peça indispensable de l'engranatge de Waterloo.

Així és Albert Batet, una de les veus al Parlament de Catalunya de Carles Puigdemont. Durant un temps molts ens havíem preguntat què tenia Batet per ocupar posicions tan rellevants dins del partit. No destaca per ser un bon orador, no sembla un líder de masses, ni un ideòleg de partit. Ara ja ho sabem: és un dels lampistes, el policia dolent que no té por d'embrutar-se les mans per fer la feina més desagraïda.

Albert Batet, còmode darrere dels focus

Al president del grup parlamentari de Junts per Catalunya no li agraden gaire els faristols ni els micros. Es troba molt més còmode entre bambolines, conspirant. Així es va forjar el seu poder local, així es va guanyar el respecte de la gent de Convergència a Tarragona. Va ser ell qui va robar diversos dels membres d'ERC per a Junts i qui es va acostar a poc a poc a Carles Puigdemont per guanyar-se la seva confiança. Albert Batet no cau massa bé fora del seu partit, com passa amb la majoria de lampistes, mentre que al seu molts el temen.

El contacte d'Albert Batet amb Waterloo és directe. Un exemple clar l'hem vist aquesta setmana. Diversos mitjans publicaven que Carles Puigdemont no només serà el candidat de Junts a les europees, sinó que podria repetir a les catalanes. Aquesta informació no és gratuïta, Batet ha estat l'encarregat de fer-la arribar a periodistes. Puigdemont controla el relat, Albert Batet fa arribar el missatge.

No només això: Si Junts s'ha de reunir amb el PP després de les generals, Batet és l'home escollit, per salvaguardar “l'honor” de Turull i Puigdemont. I si el que toca és seure a sopar amb Bolaños i la vicepresidenta del PSOE Montero, Batet també hi és negociant qualsevol acord. Podríem dir, doncs, que després de Puigdemont i Turull, ara mateix Albert Batet és la peça clau de Junts per Catalunya, l'enllaç del partit amb el Parlament, els mitjans i les altres formacions.

Si es preguntaven els mèrits d'Albert Batet per tenir tant de poder a Junts per Catalunya, ja en tenen: ser lampista del partit i el poli dolent no és poca cosa.