Jaume Collboni, a l'estela de Colau: Barcelona signa el lloguer més alt d'Espanya

Barcelona s'ha convertit en la ciutat més cara per viure de lloguer a Espanya. Segons les últimes dades de juliol, el preu mitjà a la capital catalana ha assolit els 29,45 €/m², superant Madrid, que se situa en 26,35 €/m². Aquest rècord arriba tot i que a Barcelona ja s'apliquen les mesures de la Llei d'Habitatge i la declaració de zona tensionada. Queda així evidenciat que les polítiques de control de preus no frenen l'escalada.

A nivell estatal, el preu mitjà del lloguer es va situar en 13,54 €/m² al juliol, amb una pujada mensual de l'1,12% i un augment interanual del 14,65%. Mentrestant, el mercat a Barcelona segueix tensionat i amb una oferta cada cop més limitada. Tot això s'agreuja pel trasllat de pisos al lloguer turístic o de temporada per esquivar la regulació. És la crònica d'un col·lapse anunciat.

Demografia i concentració de demanda: l'arrel del problema

Com s'ha explicat a E-Notícies des del principi, el motor principal d'aquesta crisi no és tant la manca d'oferta, sinó una pressió demogràfica sense precedents. Catalunya ha experimentat un notable creixement de població que, a més, es concentra. Aquest fenomen, reconegut fins i tot pel Banc d'Espanya, manté una forta correlació amb l'augment del preu de compra i lloguer.

A aquesta pressió s'hi suma un parc d'habitatge que amb prou feines creix i un sector que no aconsegueix generar oferta nova al ritme necessari. El resultat és una tempesta perfecta. Tenim molta demanda per a un bé inelàstic i escàs, cosa que dispara la rendibilitat. És llavors - i no abans - quan es produeixen les dinàmiques especulatives, que no fan més que concentrar liquiditat desitjosa de rendibilitat. I, per a més paradoxa, un dels ens que més es beneficien d'aquest problema és la Generalitat.

L'intervencionisme del PSC: més pressió, menys oferta

Amb l'arribada de Jaume Collboni al capdavant de l'Ajuntament i un Govern del PSC alineat en polítiques d'intervenció, el mercat no sembla encaminar-se cap a una solució. El nou (i últim) decret que regula el lloguer de temporada n'és un exemple. El que en principi busca frenar abusos, a la pràctica expulsarà part de l'oferta cap a la compravenda o el mercat negre. Com també s'ha explicat a E-Notícies, aquesta realitat econòmica ja s'advertia fins i tot el 2021 amb la llei que finalment va ser tombada pel Suprem.

Aquesta espiral reguladora, que va començar amb el lloguer residencial i ha seguit amb el temporal, ara amenaça d'arribar fins i tot al lloguer per habitacions. Però, com diem, en un context de demanda constant, aquesta oferta buscarà sortides al mercat negre. En el millor dels casos, provocarà un trasllat cap a operacions de compravenda que només beneficien aquells que tenen capital previ. Novament, és una cosa que organismes com ESADE ja van advertir el 2021.

El resultat és que Barcelona, sota el mandat de Collboni, no només hereta el problema immobiliari de l'era Colau, sinó que el consolida. La capital catalana lidera el rànquing de lloguers més cars del país mentre l'oferta es redueix i les polítiques públiques no ataquen l'arrel del problema. És a dir, el desajust brutal entre una demanda creixent i una oferta estancada.