E-Noticies La interessant reflexió sobre Pilar Rahola, Vox i la llibertat d'expressió
La societat catalana porta instal·lada molt de temps en la intolerància contra les veus polítiques diferents
Una de les notícies més mediàtiques d'aquests dies és l'atac contra Pilar Rahola. Coneguda per les seves postures independentistes i favorables a la causa jueva, Rahola va ser increpada i atacada amb pintura per part de l'Organització Juvenil Socialista. És un grup de joves radicals i afins a la CUP.
Entre altres proclames, OJS diu que treballa per una “joventut comunista i treballadora de Catalunya” mitjançant la “militància revolucionària i l'exercici de l'autodefensa socialista”. Es tracta del mateix grup que va atacar Sílvia Orriols a Ripoll, llançant-li farina. És, en definitiva, un altre exemple de com certs grups de l'esquerra catalana ataquen la resta de sensibilitats polítiques.
Imatges amb els atacs a Rahola ia Orriols | E-Noticies
Sobre això s'hi ha pronunciat el conegut columnista Albert Soler, marginat pel procés durant anys, que ha compartit una reflexió molt pertinent. Sense ser sospitós de simpaties nacionalistes per Rahola, Soler ha reivindicat la llibertat d'expressió per a tothom. De passada, ha llançat un dard a la periodista.
“Jo defenso que pilar Rahola pugui parlar en llibertat i dir el que vulgui. M'agradaria que ella defensés que ho fessin Vox, Aliança Catalana o S'ha Acabat, quan són agredits. La llibertat d'expressió, o és per a tothom o no ho és”.
Perquè no és menys cert que Pilar Rahola va atiar al seu dia l'assetjament polític a Vox. Durant el moment àlgid del processisme, Rahola aplaudia els mateixos atacs que ara pateixen Aliança Catalana o S'ha Acabat.
Mentrestant, Catalunya empitjora
Aquesta reflexió mostra com a la societat catalana dels darrers anys s'ha instal·lat la intolerància. I si atenem els seus resultats, l'única cosa que ha produït ha estat divisió social, desengany i fragmentació política, que es reflecteix al Parlament. Així mateix, els grups que han patit assetjament polític no han desaparegut sinó que han crescut.
Però ara, després del procés, la societat catalana assisteix amb estupor com aquesta politització de la vida pública ha empitjorat Catalunya. La desigualtat creix, l'habitatge és impossible, la inseguretat ha augmentat i l'administració pública és de les pitjors d'Europa, segons la UE.
Més notícies: