OJS, l'organització juvenil darrere dels atacs a Pilar Rahola i Sílvia Orriols

Pilar Rahola ha estat objecte aquest dimarts d'un atac amb pintura per part de militants de l'extrema esquerra, per la defensa d'Israel en el conflicte de l'Orient Mitjà . L'atac va recordar molt el que va patir fa uns mesos Sílvia Orriols, si escau amb farina en lloc de pintura, en una concentració propalestina a Ripoll.

De fet, tots dos atacs han estat perpetrats pel mateix grup, una organització juvenil d'extrema esquerra afí a la CUP.

Es tracta de l´Organització Juvenil Socialista, una escissió comunista d´Arran disconforme amb la deriva ideològica de l´esquerra independentista a Catalunya. Va néixer fa un any a imatge i semblança de la Coordinadora Juvenil Socialista al País Basc, que també va tenir el seu ressò a València. Aquests joves defensen un model revolucionari radical que superi els límits imposats per la política reformista de partits com la CUP o Bildu.

Presentats com l'òrgan de representació de la "joventut comunista i treballadora de Catalunya", l'OJS estableix com a mètode la "militància revolucionària i l'exercici de l'autodefensa socialista". Està integrada per sindicats de vivenda, entitats feministes i col·lectius antifeixistes. Entre altres objectius, es proposa lluitar contra "l'auge de les forces reaccionàries" i per això han posat el focus a l'assetjament a Aliança Catalana oa la defensa de Palestina contra Israel.

La violència com a mètode

Les joventuts de l'esquerra abertzale, i en aquest cas de l'esquerra independentista a Catalunya, mai no han renunciat a la violència com a mètode de lluita política. Tampoc les noves organitzacions que, precisament, plantegen postulats encara més radicals. Per això la seva manera de contrarestar discursos com el de Sílvia Orriols o Pilar Rahola passi per assetjaments i agressions directament cap a aquestes persones.

Però les seves accions només han sucitat simpaties al seu entorn més proper, i en canvi han generat animadversió en amplis sectors de la societat. Fins i tot de gent que no pensa com Orriols o Rahola, però que n'estan farts dels mètodes totalitaris de l'extrema esquerra a Catalunya. La sensació és que l'esquerra ha perdut el control del relat i intenta imposar els seus arguments per la força i amb coaccions.

Les dues agredides, lluny d'acovardir-se, es van reafirmar en les conviccions i van desafiar els agressors. En el cas de Pilar Rahola, va seguir amb la seva conferència i després va reivindicar “la paraula lliure” contra “el feixisme de dretes o d'esquerres”. A Twitter han publicat les cares d'alguns dels militants que van fer l'acció, i els han preguntat si resistirien una hora de debat amb Rahola sobre l'Orient Mitjà.