La insostenible situació migratòria a les Canàries i com afectarà Catalunya

La situació migratòria a les Canàries és insostenible. Segons les dades del Ministeri de l'Interior, en els cinc primers mesos del 2024 l'arribada d'immigrants a l'arxipèlag va augmentar gairebé en un 260% en comparació amb el mateix període del 2023. Pel que fa a les embarcacions, l'augment va ser de gairebé el 150%. De moment, l'arribada d'immigrants irregulars va camí de rècord.

La part més complexa d'aquest augment de la pressió migratòria se l'emporta les Canàries, que és una porta natural d'entrada. El 2023, per exemple, al voltant del 70% de la immigració irregular que va arribar a Espanya ho va fer a través de l'arxipèlag. En els darrers dies, la situació s'ha complicat i els mesos de calor apunten a un empitjorament.

Les darreres notícies assenyalen que en tan sols quatre dies han arribat 1.790 persones, de les quals 200 eren menors. En total, les Illes Canàries gestionen en aquests moments 5.661 menors no acompanyats. Davant d'aquesta situació, el govern canari ha hagut d'enviar un missatge d'auxili. Les capacitats assistencials a menors estan “totalment superades” i l'arxipèlag “no aguanta més”. Així s'expressava dilluns passat el portaveu del Govern de les Canàries, Alfonso Cabello.

L'efecte a Catalunya

Com venim informant en E-Notícies, un dels problemes als quals es va enfrontar el Govern d'ERC - i a què s'enfrontarà el nou Govern - va ser la gestió de la immigració. I és que, si per alguna cosa destaca Catalunya, és per rebre una part important d'aquesta immigració. Sobretot de menors no acompanyats.

A data de novembre del 2023, en termes absoluts Catalunya era la tercera regió que rebia més immigració, al voltant d'una cinquena part. Però el cert és que aquestes xifres són temptatives i en gran mesura depenen de la pressió migratòria i del repartiment que faci el Gobierno central. Un repartiment que, per altra banda, és obligatori. De fet, un dels últims problemes a què es va haver d'enfrontar el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, va ser la imposició del repartiment de menors no acompanyats.

Pel que fa als menes, Catalunya sí que sobresurt com la comunitat autònoma que rep més menors no acompanyats. Com també hem explicat a E-Notícies, en els darrers set anys Catalunya ha experimentat un augment del 287% en arribades de menes. El 2023, Catalunya va rebre 2.330 menes i la tendència del 2024 apunta que serà encara més gran. De moment, el primer trimestre del 2024 ja ha batut el rècord històric amb gairebé 900 menors no acompanyats. Com és natural, aquesta situació porta al límit les capacitats assistencials de la Generalitat.

Els darrers mesos ja hem pogut veure les imatges de menors dormint a les comissaries o de localitats catalanes que es neguen a albergar centres d'acollida per als menors. D'altra banda, hi ha el finançament d'aquests serveis assistencials, que és un punt de fricció amb el govern central. Segons va explicar el conseller Campuzano, els aproximadament 8.000 menors que atén la Generalitat tenen un cost de 100 milions d'euros anuals. "Catalunya assumeix aquest esforç d'acollida i necessita coresponsabilitzar l'Estat", va dir el conseller Campuzano el gener passat.

Un problema a futur

Més enllà de les particularitats assistencials dels menors, el creixement demogràfic a Catalunya planteja problemes de més envergadura. Un creixement demogràfic que, alhora, es nodreix fonamentalment d'immigració. I és que, com ja s'ha informat fa uns mesos, Catalunya havia arribat a la xifra de vuit milions d'habitants. Aquest és el teló de fons de molts dels problemes assistencials que té ara mateix la Generalitat.

En el seu informe del 2023, el Síndic de Greuges va dir detectar “moltes mancances” a l'administració per gestionar aquest creixement demogràfic. És a dir, que l'actual infraestructura de la Generalitat no arriba per atendre vuit milions de persones. Segons les dades que va proporcionar el Síndic, el 2023 gairebé el 44% de les queixes que van rebre tenien a veure amb l'àmbit social, educatiu i sanitari. Sense anar més lluny, el Govern d'ERC es va organitzar una polèmica a si mateix quan va atribuir els mals resultats de l'informe PISA a una sobrerepresentació d'immigrants a la mostra.

Sigui com sigui, al Síndic li sembla clar que Catalunya té un dèficit institucional molt important. És un problema de llarg recorregut i que exigeix solucions estructurals i complexes. Ara com ara, la conclusió del Síndic és clara: “l'administració no està preparada per a la Catalunya dels vuit milions”.