Per què guanya l''extrema dreta'?: 3 respostes en clau catalana

Un fantasma recorre aquests dies les casernes generals mediàtiques i polítiques del wokisme a Catalunya: el fantasma d'això que anomenen "extrema dreta".

Des de les ones radiofòniques fins als platós de televisió, des de les seus dels partits fins a les assemblees i els cercles d'amics, una pregunta ho inunda tot: Per què ha guanyat l'"extrema dreta" a Europa?

Fa dies que periodistes i analistes polítics fan un colossal esforç per resoldre la pregunta del milió. En realitat, la resposta és davant dels seus nassos. Només cal examinar com ha gestionat l'esquerra el poder aquests darrers anys i com els mitjans de comunicació han segrestat el relat, augmentant la frustració i el cansament de la gent.

Els països on més han pujat els partits conservadors i identitaris (França, Bèlgica, Països Baixos, Àustria, Alemanya) tenen alguna cosa en comú. Tots han experimentat un augment de la pressió migratòria i la inseguretat aquests darrers anys. I a tots ells l'esquerra no ha sabut oferir més que cordons sanitaris i mediàtics, discursos gastats i estigmatització del qui pensa diferent.

Si ens centrem a Catalunya, observem que aquest procés s'ha produït de manera especialment intensa. Per què ha pujat això que ells anomenen "extrema dreta"? Tres fenòmens molt vius a Catalunya ajuden a donar resposta per entendre el triomf d'aquestes opcions.

1. Immigració i fractura social

Fa temps que molts comparen la situació migratòria a Catalunya amb França, on el partit de Marine Le Pen ha arrasat.

El país gal va registrar el 2023 l'augment migratori més gran dels últims anys, concentrant-se la major part d'aquesta immigració als guetos de la perifèria de grans urbs com París o Marsella. A Catalunya també hi va haver l'any passat un repunt de la immigració il·legal, concentrant-se a barris marginals de ciutats com Terrassa, Badalona i l'Hospitalet i a poblacions com Manresa o Mataró.

La crisi migratòria a Catalunya ha estat fomentada per l'esquerra, amb un discurs bonista sobre la necessitat d'acollir sense tenir en compte les conseqüències inevitables a nivell social i demogràfic. En el cas de Catalunya, això ha generat un desafiament cultural i lingüístic molt evident. Cada cop més experts parlen de l'amenaça d'una substitució cultural, encara que els polítics i els intel·lectuals de l'esquerra segueixen parlant de la Catalunya dels nou milions.

Per què la gent vota l'"extrema dreta"? Per entendre-ho només cal escoltar la solució al repte migratori que proposa la dirigent de la CUP, Basha Changue: “El refor i tebi 'volem acollir' no porta enlloc, cal desmantellar el sistema d'explotació i qüestionar el concepte i la conformació de nacions i els estats-nació”.

Ara vagin a Ca n'Anglada (Terrassa), Salt (Girona) o Sant Roc (Badalona) i diguin a algú que hi viu que la solució és desmantellar l'explotació i qüestionar els estats-nació. Entenen ara per què la gent vota l'"extrema dreta"?

2. Impostos, misèria i inseguretat

La segona clau és la gestió del poder, en mans de l'esquerra woke catalana aquests darrers anys. Les seves polítiques han empobrit una classe mitjana i treballadora asfixiada pels impostos i condemnada a una gestió negligent en aspectes com la seguretat. Catalunya no és només la comunitat de l'Estat espanyol amb els impostos més elevats, sinó també on creixen més les okupacions il·legals i delictes com les agressions sexuals.

Els impostos disparats i l'augment de la multireincidència han trencat la igualtat entre drets i deures a Catalunya, base de tota convivència. S'ha estès entre els catalans la situació que el sistema empara la delinqüència mentre desprotegeix els ciutadans que sí que compleixen amb les seves obligacions.

Davant d'això, l'esquerra ha reaccionat negant el problema d'inseguretat i acusant els que el denuncien d'alimentar l'extrema dreta amb 'bulos'.

Va ser el conseller d'Interior Joan Ignasi Elena qui va dir que no hi havia un repunt de la delinqüència sinó només una percepció de la inseguretat. Això contrasta, no només amb les dades oficials que evidencien un augment de la criminalitat, sinó també amb l'últim estudi d'opinió a Catalunya, segons el qual gairebé la meitat dels catalans (sobretot les dones) han canviat els seus hàbits per por de ser víctimes d'un delicte.

En resum, cada vegada hi ha més ciutadans que no arriben a final de mes, en part per culpa dels impostos (i que no es veu reflectit en una millora dels serveis públics), i que veuen limitat el seu dia a dia per culpa de la inseguretat als carrers. Si a aquests ciutadans els diem que només és una percepció, entenem millor perquè la gent vota l'"extrema dreta"?

3. Cordons polítics i mediàtics

L'esquerra va poder sostenir la seva posició mentre van funcionar els cordons polítics i mediàtics que estigmatitzaven la dissidència com una cosa “no desitjable”. Però el temps ha demostrat que aquests cordons no fan res més que evidenciar les contradiccions i generar l'efecte contrari al desitjat.

A Catalunya, el triomf d'Aliança Catalana a Ripoll va servir per trencar aquesta dinàmica perversa. La premsa pública i subvencionada va passar del silenci mediàtic a parlar-ne encara que fos manipulant. El mateix va passar en l'espectre polític, que després d'un cordó sanitari fallit van veure com Aliança Catalana situava la immigració i la inseguretat al centre del debat polític trencant molts tabús.

Els mitjans han tingut un paper fonamental en l'auge dels partits identitaris i antiimmigració. En actuar com a corretja de transmissió del poder ostentat per l'esquerra, han obligat els ciutadans a informar-se per altres canals alternatius. Com les plataformes digitals i les xarxes socials, que l'anomenada "extrema dreta" ha sabut convertir en un fons inesgotable de nous votants.

A TV3 diumenge hi havia cares llargues en conèixer els resultats de les eleccions europees. L'endemà, Jordi Basté i Mònica Terribas es preguntaven desolats què havia pogut passar. A les xarxes socials molts els culpaven d'haver fomentat l'auge de l'extrema dreta després d'anys parlant des del púlpit i estigmatitzant els qui de debò pateixen els problemes de la immigració i la inseguretat.

Escoltant Jordi Basté i Mònica Terribas i veient TV3 cada dia, oi que s'entén millor per què la gent prefereix votar altres opcions?