Gabriel Rufián canvia ara el seu discurs sobre Pedro Sánchez

Contra tot i contra tots. Aquesta sembla ser la màxima d'un Gabriel Rufián desfermat que ha posat en marxa el ventilador i ataca sense pietat a tort i a dret. Si fa uns dies el focus eren Sumar i Yolanda Díaz, ara el candidat d'ERC al Congrés ha carregat contra el PSOE de Pedro Sánchez.

En un acte electoral a Lloret de Mar, Rufián ha carregat contra “el partit de Felipe González, el de José Zaragoza i el de García Page”. També el de la “presidenta del Congrés que veta el català”. És així com el d'Esquerra ha passat de pactar amb el PSOE a definir-lo com “el front de Madrid”.

Lluita per l'hegemonia indepe

El canvi de discurs d'ERC respecte a Pedro Sánchez té a veure amb l'aferrissada lluita pel vot independentista a Catalunya. Junts presenta Esquerra com el partit de la traïció a l'1-O i del pactisme a Madrid. I els republicans responen marcant distàncies amb els socialistes i Sumar.

Al mateix acte electoral, la candidata Montse Bassa va considerar el PSOE “els enemics del poble català”. Però també ha posat en valor les lleis aprovades conjuntament aquests darrers anys. I ha justificat la seva investidura per la presència al govern d'Unidas Podemos, que portava el referèndum al seu programa.

L'altre focus d'atenció ha estat la por a l'abstenció independentista. Els candidats d'Esquerra han apel·lat a la votació massiva perquè el partit sigui clau en la formació del proper govern d'Espanya. Segons Rufián, la seva formació és l'única que pot impedir un govern de PP i Vox.

Els comptes no surten

Gabriel Rufián ha tornat a tirar d'eslògans que no tenen en realitat una aplicació pràctica. En el discurs ha assegurat que ni PSOE ni Sumar poden evitar un govern de dretes, sinó només ERC. Però els comptes no surten, ja que la condició fonamental per ser claus és que el bloc de l'esquerra sumi.

L'estratègia de Rufián de desgastar el PSOE i Sumar només s'entén en el context de la dura batalla pel vot independentista a Catalunya. I la necessitat de mobilitzar l'electorat davant l'amenaça abstencionista. L'única realitat és que els partits d'esquerres han començat la campanya barallats entre ells.