La proposta impossible de Gabriel Rufián

Pujar el preu de la investidura de Pedro Sánchez. Aquesta és la màxima amb la qual Gabriel Rufián està armant la seva campanya electoral des del minut zero. Aquest matí ha tornat a insistir-hi a Las Mañanas de RNE, plantejant el 23-J com un ultimàtum que en realitat no existeix.

Gabriel Rufián ha dit que si la suma de les esquerres depèn d'ERC, condicionaran el seu suport a “la defensa de Catalunya i la seva llibertat”. En aquest sentit, ha fet una nova crida als partits independentistes per consensuar un nou preu a la investidura de Pedro Sánchez. En les seves pròpies paraules, “un dilema damunt la taula al progressisme que sigui Catalunya o Vox”.

Un fals dilema

Però l'ultimàtum Catalunya o Vox que planteja Gabriel Rufián no deixa de ser una consigna buida sense aplicació real. Perquè si Esquerra pot facilitar un govern amb el PSOE significarà que les dretes no sumen. I per tant, a no ser que Rufián opti per Feijóo, cosa molt improbable, Pedro Sánchez no haurà d'escollir mai entre Catalunya i Vox.

El cap de llista d'ERC s'inventa així una aritmètica inexistent, donant al seu partit un pes més gran del que realment té. La seva proposta impossible sembla més una crida a l'electorat català que una anàlisi racional de l'escenari postelectoral. A més, Rufián cau en la seva pròpia trampa quan sosté la seva campanya electoral en una altra pota, la de la por a Vox.

La contradicció flagrant de Rufián

ERC, com la resta de les esquerres, està basant la seva campanya electoral en agitar la por a la “extrema dreta”. Implícitament subordinen així tot el seu programa a l'assemblatge d'una coalició que eviti un govern de PP i Vox. Per tant, resulta poc probable que sigui Esquerra qui dinamiti l'acord progressista facilitant un govern de dretes.

I aquí és on el discurs de Rufián es desmunta, perquè si del que es tracta és de frenar Vox al preu que sigui, el cost de la investidura baixa. És a dir, si del que es tracta és d'aturar la "extrema dreta", no pot haver-hi condicions a la investidura de Sánchez. I si n'hi ha, i tan radicals com "la llibertat de Catalunya", llavors la prioritat no és aturar Vox.

Al final, el seu plantejament només respon a l'estratègia de presentar-se com el vot útil de l'independentisme a Madrid. L'ultimàtum està mal plantejat, perquè el 23-J no va de Catalunya o Vox sinó de la supervivència del sanchisme o l'ascens de la nova dreta.