Gabriel Rufián es converteix en un aliat inesperat de Vox

Les enquestes electorals per a ERC no deuen ser les esperades. Els republicans en general i Gabriel Rufián en particular se la juguen aquest 23 de juliol i sembla que els nervis han fet acte de presència.

Després de diverses setmanes amb la matraca de "Vox o Catalunya" Gabriel Rufián canvia el seu discurs sense despentinar-se. Esquerra havia basat la seva estratègia de campanya en obligar Pedro Sánchez a més concessions a canvi de la investidura. L'alternativa per al PSOE era que Vox governés Espanya amb el Partit Popular. Ja parlàvem fa dies en aquest diari de la fal·làcia de l'argument de Rufián , per cert.

Ara Gabriel Rufián es treu de la màniga una altra "gran amenaça" per a Catalunya. L'ogre ja no és Santiago Abascal ni Vox, la nova tempesta s'anomena "Gran Coalició": un pacte entre PSOE i PP. Acostumats, sembla, a pactes impossibles, creu Rufián que tots són de la mateixa condició. "Es parla del pacte força probable PP-Vox, però no es parla tant del possible pacte PP-PSOE o PSOE-PP", manifesta Rufián.

És una teoria una mica difícil de sostenir. Pedro Sánchez ha manifestat la seva voluntat de tornar a pactar amb Sumar i Alberto Núñez Feijóo aspira a fer-ho en solitari. "Potser es vol estalviar l'infern mediàtic i polític que ha tingut aquests quatre anys per negociar amb ERC i Bildu", afegeix el cap de cartell d'Esquerra.

Gabriel Rufián sembla voler convertir-se expert en teories que no se sustenten per enlloc. Si PSOE i PP volen pactar, ho faran tregui els vots que tregui ERC. "La clau és donar-li força a l'independentisme basc i català perquè l'obligui a pactar amb l'esquerra", diu Rufián, tot i saber que no té cap lògica. Socialistes i populars sumaran en el pitjor dels casos 230 diputats, molt per sobre de la majoria absoluta.

ERC no para de buscar cops d0efecte aquests últims dies. Les dades que manegen no han de ser massa encoratjadores i els republicans no paren de buscar noves amenaces. Gabriel Rufián ja renuncia a captar vots a partir de propostes. La seva única estratègia actual es basa en amenaces externes, suposats pactes d'Estat contra Catalunya.

I, sense pensar-ho gaire, aquesta amenaça de "Gran Coalició" beneficia electoralment Vox. Si realment hi ha la possibilitat d'un acord entre PSOE i PP, molts votants de dretes optaran per Vox per obligar Feijóo a entendre's amb Abascal. I si Rufián llança aquesta alerta sabent que no és certa, és que realment no el preocupa gaire que Vox suma nous suports. Per salvar la pell, qualsevol cosa val.