Exdiputat de la CUP dona suport a la idea de Rufián d’anar amb Bildu i BNG a les eleccions

Gabriel Rufián continua alimentant el debat sobre una eventual coalició "plurinacional" d'esquerres. Tot i el rebuig explícit d'ERC a aquesta proposta, el diputat ha trobat suport en veus alienes al seu partit. La darrera mostra ha arribat des de la CUP, a través de l'exdiputat Josep Busqueta, que ha donat suport públicament a la iniciativa.

En resposta a una publicació de Rufián defensant la coalició, Busqueta escrivia que "Hi estic d’acord. És una manera pragmàtica de fer front a una realitat i a un futur previsiblement advers. Ens cal generositat i alçada de mires". En fi, ja sorgeixen les primeres veus que diuen que aquest vaixell s'enfonsa i cal un altre.

La proposta llançada per Rufián planteja la creació d'un front electoral entre ERC, Bildu i el BNG, amb la benedicció externa de Podemos. L'objectiu seria formar un bloc comú que representi les diferents sensibilitats nacionals de l'Estat en clau progressista. Tot i que no és la primera vegada que Rufián insinua aquesta possibilitat, la seva formulació recent ha generat un fort malestar a les files republicanes.

ERC no ho veu clar, però ja no poden aturar Rufián

La direcció d'ERC va reaccionar amb rapidesa després de les declaracions del seu portaveu al Congrés. La portaveu al Parlament, Ester Capella, va declarar de manera taxativa que aquesta idea "no és damunt la taula i no forma part de la nostra agenda". El missatge pretenia marcar distàncies amb la proposta de Rufián, deixant clar que no compta amb l'aval de la formació.

Tot i això, el diputat republicà no ha fet marxa enrere. En un missatge posterior al seu compte de X, va reafirmar el seu plantejament i va criticar la manca d'alternatives viables. "Algú té una idea (que no estigui basada en la màgia) millor?", escrivia. Amb això, Rufián insistia en la necessitat de construir aliances sòlides per frenar un eventual govern de dretes a nivell estatal.

Aquest no ha estat l'únic desacord recent entre el diputat i el seu partit. Fa tot just uns dies, Rufián va elogiar al Congrés Patxi López, una figura incòmoda per a l'independentisme català a causa del seu paper durant la il·legalització de Batasuna. El gest va provocar malestar a la direcció d'ERC, que observa amb creixent inquietud l'autonomia discursiva del diputat.

A més, el silenci de Rufián davant d'altres conflictes entre ERC i forces com Podemos reforça la idea que actua amb una lògica pròpia. El seu silenci durant la travessa de declaracions entre Ione Belarra i Oriol Junqueras, en relació amb el paper dels Mossos d'Esquadra i la immigració, va ser interpretat com una mostra d'allunyament tàctic. Mentre Junqueras i Pablo Iglesias intercanviaven retrets, Rufián va evitar posicionar-se de manera clara.

La figura de Gabriel Rufián s'ha consolidat com un actor amb pes propi dins del tauler polític espanyol i, en particular, d'ERC. Com resulta evident, el partit ja no pot controlar una figura que des del principi va alimentar el seu perfil mediàtic. I en un context com l'actual, de polarització i informació, Rufián ja va per lliure