Oriol Junqueras perd el relat a la lluita pel control d'ERC

ERC celebrarà el proper 29 de novembre un congrés nacional decisiu per triar la cúpula que controlarà el partit els propers anys. Hi ha quatre candidatures, però dues, oficialistes, estan destinades a disputar-se el triomf. Una, Militància Decidim, encapçalada per Oriol Junqueras i Elisenda Alamany, i l'altra, Nova Esquerra Nacional, muntada per Marta Rovira i liderada per Xavier Godàs i Alba Camps.

El congrés es planteja, de fet, com una batalla entre roviristes i jonqueristes. Això ha provocat una guerra ferotge entre els sectors de l'aparell que ha controlat el partit aquests darrers tretze anys. I encara que inicialment semblava que Junqueras tenia totes les de guanyar, els últims dies la situació ha fet un tomb.

Oriol Junqueras va anunciar després de la derrota electoral del 12 de maig que abandonava la presidència del partit per presentar-se a la reelecció al congrés del novembre "amb l'aval de la militància". El 21 de setembre passat va fer una demostració de força presentant la seva candidatura en un acte multitudinari envoltat de militants. Es va desmarcar dels escàndols del partit i va acusar els roviristes, la candidatura dels quals encara estava prenent forma i semblava menys sòlida.

A més, la candidatura alternativa comptava amb l'handicap de la participació directa de Marta Rovira als acords d'investidura de Salvador Illa. Tot i que Junqueras havia patit un desgast evident en els últims temps, la seva renúncia li permetia recobrar forces des de l'ombra mentre Rovira patia el desgast de les negociacions amb el PSC. La presentació de dos candidats desconeguts com Godàs i Camps tampoc no ajudaven a visibilitzar l'alternativa a Junqueras.

L'error d'Oriol Junqueras

L'error d'Oriol Junqueras va ser aprofitar la seva posició de força a la carrera cap a la presidència per obrir una guerra oberta contra el sector de Marta Rovira. Aquelles acusacions a l'acte de presentació de la seva candidatura van ser tèbiament respostes per Marta Rovira. Però no van trigar a aparèixer figures importants afins a la secretària general disposats a anar a la guerra oberta que havia plantejat Junqueras.

Tot es va precipitar dimarts passat, quan l'exconseller i alt càrrec d'ERC Xavier Vendrell va llançar les pitjors acusacions contra l'expresident del partit . El va acusar d'haver maniobrat per mantenir la seva gent de confiança al govern de Salvador Illa, de saber tot el que passava al partit (fins i tot l'estructura B), i d'haver-se "espantat i amagat" l'octubre del 2017. Junqueras va contraactar anunciant que el denunciaria a la comissió de garanties del partit per calúmnies, però ja era massa tard.

La figura de Junqueras, ja molt discutida en l'independentisme i fins i tot dins del seu propi partit, va quedar molt malmesa després d'aquelles declaracions. Sobretot pel que fa al paper en el referèndum i la proclamació d'independència del 2017. I encara quedava el pitjor: en plena voràgine d'atacs Oriol Junqueras, una desena d'exdirigents del partit, entre els quals Carme Forcadell, Dolors Bassa i Joan Puigcercós, van presentar públicament el seu suport a la candidatura rovirista .

Junqueras ja no porta la iniciativa

Més enllà de si la militància està amb Rovira o amb Junqueras, el que és evident és que l'ofensiva rovirista ha fet molt de mal a Oriol Junqueras. Sobretot perquè fins ara l'expresident era qui marcava l'agenda i el relat, i ara és el sector de Marta Rovira qui porta la iniciativa i el de Junqueras qui es defensa. Una cosa molt important tenint en compte l'escalada de tensió que hi ha ara mateix a ERC, on controlar el relat i la iniciativa ha passat a ser crucial.

Una altra cosa que s'ha evidenciat és que els dos sectors han perdut el pudor i s'han prestat a una guerra oberta de conseqüències incertes. Tots dos criden públicament la calma, però a la pràctica estan utilitzant les males arts i la manca d'escrúpols per destrossar l'adversari. Les filtracions, les delacions i les acusacions amenacen de deixar terra cremada i complicar la ja per si mateixa complicada tasca de la direcció que surti escollida per restituir la imatge del partit.

En aquest intercanvi de cops baixos qui tingui la guàrdia alta té més números de sortir guanyant, i ara sembla que Marta Rovira pren avantatge. A més, en una guerra tan iguala seran molt importants els indecisos i el vot útil dels partidaris de candidatures minoritàries. En aquest sentit, les ganes d'alliberar-se de Junqueras pot acabar decidint el vot dels crítics cap a una llista sense Marta Rovira i recolzada per les figures històriques d'ERC.