ERC, PSC i Aliança Catalana, en el punt de mira de la CUP
Els cupaires mostren una contundència que no sol ser proporcional als suports electorals que obtenen
A la política en general i a la política catalana en particular no hi ha la més mínima unitat d'acció. El cas més cridaner és el de l'independentisme, que deia perseguir el mateix objectiu i no va aconseguir la unitat en cap moment. I un cop enfonsat el processisme, la polarització no només no s'ha reduït, sinó que ha augmentat.
Novament, el cas de l'independentisme és paradigmàtic: ERC i Junts s'odien mútuament i Aliança Catalana menysprea i és menyspreada. Però si hi ha un actor polític que destaca per la seva oposició general i per sistema, aquest és la CUP. En el cas dels cupaires, aquesta contundència contra els altres contrasta amb la seva evident reculada electoral.
La setmana passada, per exemple, les joventuts de la CUP van vandalitzar la seu del PSC a Vilanova i la Geltrú. Segons van explicar els joves a les xarxes socials, protestaven perquè el PSC havia acceptat canviar-li el nom a la plaça “1 d'octubre”. La seva resposta va ser fer pintades a la seu socialista, amb missatges com el de “carnisseria”.
Així mateix, diumenge passat, la CUP i tots els satèl·lits que van tenir a bé seguir-lo van anar fins a Ripoll a protestar i, de passada, van vandalitzar també la seu d'AC. En el cas de Ripoll, l'estratègia de la CUP és difícil d'entendre. Perquè precisament a Ripoll és on Aliança Catalana té més suports electorals, mentre que la CUP va treure el 3,84% dels vots.
Per part seva, ERC tampoc s'ha lliurat de les ires performatives de la CUP. Quan els republicans van pactar amb el PSC, grups propers a la CUP van bloquejar la seu d'ERC a Barcelona. “Pactar amb el PSC és una traïció al país”, deien els cartells que els cupaires van pegar per les parets.
La nova estratègia de la CUP
Aquesta actitud, que no es correspon de manera proporcional als suports electorals de la CUP, s'emmarca en la nova estratègia del partit. Segons ha explicat la nova directiva, la CUP és l'única "alternativa" d'esquerres i independentista al Parlament. En aquest sentit, no estalvien crítiques tant per a l'esquerra com per als independentistes.
La CUP, en definitiva, sembla que insisteix en la seva estratègia de confrontació maximalista per tenir un perfil propi molt distintiu. El problema és que un perfil polític així sol ser minoritari. En qualsevol cas, aquest és el camí pel qual ha optat la CUP, que s'enfronta a la seva legislatura més determinant.
Més notícies: