Creix el nombre d'immigrants il·legals que demanen ajuts socials a Barcelona
A més de la immigració il·legal, Catalunya també viu un augment de les peticions de protecció internacionals
Un dels efectes de l'augment de la pressió migratòria és que es disparen les peticions d'ajuda a l'administració. Segons les dades del Servei d'Atenció a Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), gairebé el 60% dels que van acudir a aquest servei eren immigrants irregulars. Les dades són relatives al primer semestre de l'any 2024.
Així mateix, s'observa un augment de les peticions d'ajuda per part de persones d'origen africà (18% del total). D'altra banda, també hi ha una disminució de persones hispanoamericanes (del 62% al 57%).
Si es divideix per nacionalitats, l'augment de senegalesos, algerians i marroquins és del 218%, el 79% i el 19%, respectivament. En total, sumen gairebé 1.100 persones. Aquesta xifra és molt inferior a la del nombre d'immigrants hispans que demanen ajuda, tot i que percentualment aquests darrers han baixat.
En termes agregats, durant el primer semestre de l'any 2024 es va ajudar 10.750 persones. Això representa 434 persones menys en comparació del mateix període de l'any 2023. En qualsevol cas, aquestes dades són relatives als irregulars que han demanat ajuda, no al conjunt de la població irregular que hi ha a Barcelona.
En aquest sentit, l'encarregat de Migracions i Refugi, David Moya, assenyala que hi ha de l'ordre de 190.000 irregulars a Catalunya. I prop d'un terç d'aquesta xifra, unes 63.000 persones, es concentra a la ciutat de Barcelona.
També creixen les peticions d'asil
D'altra banda, les autoritats expliquen que la situació dels immigrants irregulars aboca a la pobresa. El 2023, per exemple, gairebé el 20% dels que van demanar ajuda al SAIER o no tenia habitatge o estabilitat domiciliària. Així mateix, 2.300 irregulars van demanar ajut social urgent i 3.311 van sol·licitar ajut alimentari.
Això explica que el 70% de les places ocupades als centres residencials de primera ajuda de Barcelona les ocupin immigrants irregulars. Segons ha destacat Sonia Fuertes, del comissionat de l'Acció Social de l'Ajuntament, hi ha clars “vasos comunicants entre processos migratoris i el sensellarisme”.
Finalment, Catalunya també ha viscut un augment destacat del nombre de persones que demanen protecció internacional. En comparació del 2022, el 2023 va experimentar un augment del gairebé el 30%. En el cas de Girona – 3.400 peticions – en un any es va doblar la xifra davant la dificultat d'aconseguir cita policial en altres províncies catalanes.
Més notícies: