ERC i Junts, en hores baixes: sense múscul per fer oposició

Dimarts passat, Salvador Illa va obrir el debat de política general i ahir van intervenir la resta de grups parlamentaris. Dels discursos de Junts i ERC s'aprecia que el processisme encara busca acomodament a la Catalunya postprocessista.

I encara que sigui simbòlic, no deixa de ser revelador que per part de Junts i ERC no hi hagués intervenció dels líders. En el cas de Junts, Puigdemont continua a Waterloo, pres de la seva llei d'amnistia, i ERC es consumeix en una guerra interna.

Però al marge de les qüestions simbòliques, les intervencions de Batet (Junts) com de Jové (ERC) mostren que el processisme no ha trobat un lloc on fer oposició.

Junts insisteix a la figura de Puigdemont i que encara no hi ha “normalitat política”. Per la seva banda, a ERC no li queda res més a dir amb la boca petita que vigilaran que el PSC compleixi els acords. Però pensat amb deteniment, aquesta sensació que Junts i ERC estan descol·locats és natural.

I és que, gairebé de la nit al dia, tots dos partits van passar de controlar les institucions catalanes a perdre-les. Una altra de les cares d'aquest enfonsament és el conflicte que hi ha entre els dos partits, amb ERC fent la guerra bruta contra Junts i Turull dient que no es parla amb Marta Rovira. No hi ha, doncs, ni unitat d'acció, ni interna ni externa.

Junts, és a dir, Puigdemont

A la seva intervenció, el diputat Albert Batet no va oferir cap novetat destacada, ni parlamentària ni estratègica. Per contra, Batet va insistir que Illa no es fa respectar a Madrid, que encara hi ha “repressió” i que el “conflicte polític” no està resolt.

Com es va dir a E-Notícies, aquest plantejament és el preu que ara paga Junts per haver fet una aposta de tot o res. És a dir, que o Puigdemont era president o el partit es quedava on és ara: a terra de ningú. De fons, Puigdemont teledirigeix des de Waterloo una cosa semblant a una oposició, que té un ull posat a Illa i en un altre a Sílvia Orriols.

Paral·lel a tot això, també hi ha el problema de la llei d'amnistia, que es revela com un cinturó de castedat per a Junts. Empantanada en una carrera d'obstacles judicials, la llei d'amnistia no ha servit per col·locar Puigdemont una altra vegada al mapa polític. Tot al contrari. A més de donar munició al PSOE i la seva idea de “reconciliació”, la llei d'amnistia ha deixat Puigdemont a la inoperància política.

Davant d'aquestes crítiques, Illa només ha de fer el que ha fet aquests dies: lamentar-se pel retard i instar els tribunals que no hi posin treballs. Per la resta, la llei està deixada a la seva sort i el PSOE es pot rentar les mans. En aquest moment, el més probable és que Constitucional avali la llei, però la veritable batalla és a Europa. I el jutge Marchena ja ha dit que sigui com sigui presentarà recursos a la justícia europea.

ERC, perfil baix i aguantar el temporal

Per part seva, als republicans només els queda passar per un llarg període de silenci i d'aclariment de la seva circumstància. Mentrestant, no es pot permetre un perfil dur contra Illa i el PSC. El motiu és tan immediat com que han fet president Illa. I qüestió al marge és la resolució de la cruenta guerra interna que hi ha al partit.

Mentre no hi hagi una directiva nova, a ERC només pot complir el calendari del Parlament de la manera més discreta possible. Com a molt, poden fer el que va fer ahir el diputat Jové, que és explotar qüestions anecdòtiques, com ara la visita d'Illa al Rei, les banderes o les declaracions de García-Page:

L'únic que s'entreveu a l'horitzó del discurs d'ERC és la reivindicació del referèndum. Aquesta és l'estratègia comunicativa i mediàtica que van adoptar els republicans quan van arribar a un acord amb el PSC. És a dir, la idea que les concessions del PSOE a ERC apropen Catalunya al referèndum i a la independència: