Sindicat de Llogateres L'entitat vinculada al Sindicat de Llogateres va rebre 1,15 milions en subvencions.
A més d'impulsar carreres polítiques, la indústria de l'activisme a Catalunya resulta molt rendible
L'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA), un grup de recerca vinculat al Sindicat de Llogateres, ha rebut des de desembre de 2021 un total de 1.154.110,8 euros en subvencions públiques. Així ho confirma una resolució del Ministeri d'Hisenda obtinguda a través del Portal de Transparència, segons ha informat The Objective.
Les ajudes provenen de tres administracions públiques: el Govern central, la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona. La major part del finançament (916.681,32 euros) correspon a la Generalitat.
L'esquerra intenta capitalitzar l'habitatge | Europa Press
Aquestes subvencions es distribueixen en diverses convocatòries, destacant els 679.985 euros atorgats per a “Subvencions a les Comunalitats Urbanes” i els 66.217 euros procedents dels fons Next Generation UE. Altres imports inclouen ajudes per a projectes singulars, programes d'innovació tecnològica i "economia social i solidària".
Per la seva banda, l'Ajuntament de Barcelona va aportar 57.400 euros en ajudes per a projectes socials i d'impuls econòmic local. Finalment, l'Estat va aportar 180.029,48 euros, que inclouen fons per al Programa Kit Digital i projectes de col·laboració internacional.
La pedrera de l'esquerra 'woke' catalana
L'IDRA és un institut que es defineix com un think tank i cooperativa federada. La seva tasca se centra a promoure la "justícia social i ecològica" a través de la recerca i la col·laboració amb actors socials. Manté una estreta relació amb el Sindicat de Llogateres, que és el nou cavall de batalla dels Comuns.
Aquesta connexió es reforça amb la participació a l'IDRA de membres destacats del sindicat, com Jaime Palomera i Carme Alcarazo, que també exerceixen rols de portaveu i tècnica en ambdues entitats. Aquesta dinàmica endogàmica és molt habitual en el teixit d'ens subvencionats de tall progressista que hi ha a Catalunya. Es tracta d'un sistema de retroalimentació entre facultats de ciències socials, partits polítics i ens subvencionats. La situació amb la DGAIA és un altre exemple clar d'aquesta realitat.
En el cas de l'habitatge, resulta diàfana la maniobra social i política que l'esquerra 'woke' catalana està gestant en aquests moments. Es tracta de revertir la seva decadència a través de la capitalització del problema immobiliari, que en llocs com Barcelona és prioritari. A més, cal destacar que totes aquestes elits de l'activisme procedeixen de les altes esferes de la capital catalana.
Carme Arcarazo, la nova Ada Colau | Europa Press
Tornem al 2008
Aquest context recorda la crisi hipotecària de 2008, quan la PAH i Ada Colau van ser protagonistes en la mobilització social i política. I, actualment, sindicats com el Sindicat de Llogateres representen una segona onada d'activisme. En aquesta ocasió, se centren en el mercat del lloguer i amb discursos que denuncien els “grans tenidors”, “fons voltor” i “especuladors” com a responsables.
No obstant això, el diagnòstic sobre la crisi d'habitatge està ple de matisos. La major part del parc immobiliari està en mans de particulars, i només un petit percentatge correspon a fons d'inversió. A més, l'escassetat d'oferta es veu agreujada per factors demogràfics, com el creixement poblacional lligat a la immigració, que augmenta la demanda.
Això és capital per entendre que el finançament públic a aquesta classe d'ens té un retorn més polític que econòmic (o fins i tot social). És a dir, és un altre element més de la confrontació política per acaparar les narratives dominants, cosa que es fa en continuïtat amb la premsa subvencionada. La prova està en què grups com el Sindicat de Llogateres no viuen dels seus ingressos privats, sinó de finançament públic.
Més notícies: