Espanya té la taxa d'arribada d'immigrants més alta de tota Europa.

Espanya s'ha convertit en el país europeu amb la taxa més alta d'arribada d'immigrants en proporció a la seva població. Dades recents del Banc d'Espanya indiquen que, durant 2023, Espanya va rebre un flux migratori de 24 immigrants per cada mil habitants. Aquesta xifra és notablement superior a la registrada en altres països com França o Itàlia, que presenten taxes de cinc i sis immigrants per mil habitants, respectivament.

Com és sabut, el creixement poblacional d'Espanya està impulsat principalment per l'entrada d'estrangers. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), en l'últim any es van registrar gairebé cinc estrangers per cada nou espanyol en la població. Aquesta dinàmica ha permès que Espanya creixi en nombre d'habitants, assolint a l'abril de 2025 una població total de més de 49 milions de persones.

L'explicació està en la demografia

Diversos factors expliquen l'elevada immigració cap a Espanya. En primer lloc, la proximitat geogràfica amb països com el Marroc afavoreix l'arribada constant de migrants. A més, llaços històrics, culturals i lingüístics amb països hispans continuen sent un factor determinant en els fluxos migratoris. Tot això queda emparat per la laxitud migratòria del Govern i l'absència d'una política migratòria d'Estat.

Vist amb perspectiva demogràfica, la immigració es presenta com l'element clau per contrarestar l'envelliment de la població espanyola. Espanya enfronta una baixa taxa de natalitat i un nombre de defuncions superior al de naixements entre la població autòctona. Per aquesta raó, l'arribada d'estrangers contribueix al creixement demogràfic i al sosteniment (a curt termini) de l'Estat del Benestar, fonamentalment de la Seguretat Social.

En aquesta línia, el Gobierno ha anunciat recentment la regularització de prop de 900.000 estrangers sense documentació legal al país. La reforma de la llei d'estrangeria facilitarà i agilitzarà aquests processos de regularització. De facto, aquesta regularització és una rebaixa dels requisits perquè, per exemple, tenir antecedents penals ja no serà un motiu d'exclusió.

La cara econòmica

Els experts assenyalen que per mantenir els nivells actuals de benestar i afrontar l'envelliment, Espanya necessitarà un flux net anual d'immigrants considerablement més gran en les pròximes dècades. Segons la AIReF, entre ara i 2050 haurien d'arribar aproximadament 330.000 immigrants a l'any. Aquesta xifra és molt superior als 205.000 de mitjana registrats entre 1990 i 2019.

Com s'explicava aquests dies a E-Notícies, aquesta elevada immigració també té un impacte econòmic negatiu. Nous informes econòmics mostren que el flux massiu d'immigrants redueix clarament el PIB per càpita del país. L'explicació d'aquesta realitat la trobem en la naturalesa del model productiu espanyol.

I és que l'estructura productiva espanyola, basada en sectors amb baixa productivitat, requereix molta mà d'obra poc qualificada, cosa que pressiona a la baixa els salaris. Com a conseqüència, el creixement econòmic per habitant es veu estancat, mantenint Espanya en nivells comparables als del seu ingrés quan va ingressar a la Unió Europea.

El fenomen migratori massiu, unit a la falta d'una política migratòria clara i selectiva, ha portat a successives regularitzacions massives. Aquest sistema genera un cicle on la immigració irregular es converteix en un recurs per a sectors econòmics informals.