Europa Press DGAIA, l'escàndol més gran recent de Catalunya que partits i mitjans volen enterrar
La DGAIA representa l’essència política de la Catalunya processista: premsa comprada i aliances interessades
A Catalunya creix la sensació que s'intenta tapar un escàndol de dimensions històriques: l'escàndol de la DGAIA. Aquest organisme ha gestionat durant anys centenars de milions d'euros que ara estan sota sospita d'haver estat administrats de manera irregular. I el més greu: bona part de la classe política i de la premsa subvencionada ha optat pel silenci.
Les denúncies apunten a un sistema que permetia el cobrament d'ajuts a joves que no complien els requisits, adjudicacions irregulars i sobrepreus en l'allotjament de menors. Algunes d'aquestes entitats, lluny de destinar els fons íntegrament a l'atenció dels menors, haurien invertit en ampliar el seu patrimoni immobiliari. A això s'hi afegeix un preocupant circuit de “portes giratòries” entre càrrecs de la DGAIA i les mateixes fundacions beneficiades.
Del silenci a la crisi política
La magnitud del cas va començar a transcendir gràcies a informes de la Sindicatura de Comptes, que a l'abril de 2024 va detectar irregularitats en la gestió de l'organisme durant el període 2016-2020, sota governs controlats per ERC. Tanmateix, l'informe va coincidir amb la campanya de les eleccions catalanes i va ser relegat a un segon pla. Al novembre, ja amb Salvador Illa, els tres partits (PSC, ERC, Comuns) van votar en contra d'aplicar les recomanacions de la Sindicatura, tancant files al voltant del seu soci republicà.
La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez | Parlament
El veritable punt d'inflexió va arribar amb un cas colpidor: una menor tutelada de 12 anys víctima d'una xarxa de pederàstia. L'impacte mediàtic va ser tal que el Govern no va poder continuar eludint el problema. La consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, va anunciar una “transformació integral” de la DGAIA. Aquesta transformació incloïa la creació d'unitats externes de control, la retirada de la seva potestat per contractar noves places i el traspàs de les ajudes a un altre departament.
Una reforma sota sospita
El Govern promet incorporar 300 nous professionals fins al 2027, auditar les entitats del tercer sector i revisar codis ètics per prevenir conflictes d'interès. També reconeix que l'externalització excessiva de serveis va ser el brou de cultiu de les irregularitats. Tanmateix, manté externalitzada l'acollida de menors i conserva en llocs clau perfils vinculats a l'etapa sota sospita, fet que alimenta l'escepticisme.
L'oposició denuncia que la comissió d'investigació aprovada al Parlament és una “cortina de fum” destinada a guanyar temps i diluir responsabilitats. I no només ERC queda assenyalada. Junts, PSC i Comuns han mostrat, en diferents moments, reticències a empènyer el cas fins al final. Els crítics parlen d'un “pacte de silenci” per evitar que la DGAIA es converteixi en un nou “cas 3%” que desgasti tothom.
La premsa subvencionada no parla de la DGAIA | Agencia
Un escàndol estructural
Més enllà dels noms, el cas DGAIA exposa un model fallit en què la gestió de la infància vulnerable s'ha convertit en un nínxol de negoci per a determinades entitats. La trama combina corrupció administrativa, interessos creuats i opacitat informativa. Això explica la resistència a què el cas tingui recorregut mediàtic, sobretot quan és un assumpte progressista.
A les xarxes socials, molts ja ho consideren el major escàndol de Catalunya i es pregunten com és possible que amb prou feines ocupi espai a l'agenda informativa. La resposta apunta a un ecosistema polític i mediàtic on les subvencions i les aliances parlamentàries manen. El Govern confia que la reforma anunciada serveixi per tancar la crisi. Però l'historial, la cronologia i les resistències internes alimenten la sospita que, en el fons, tot canviï perquè res no canviï
Més notícies: