Col·lapse sanitari a Catalunya: un 80% més de morts esperant una operació

El col·lapse de la sanitat representa la cara més dramàtica de la degradació dels serveis públics durant l’última dècada a Catalunya. La pèssima gestió dels successius governs ha portat a un col·lapse dels serveis públics tot i ser la comunitat espanyola on més impostos es paguen. La periodista Lidia Ramírez publica avui a The Objective dades en exclusiva que evidencien les tràgiques conseqüències de la negligència política a Catalunya.

Segons aquesta investigació periodística, a Catalunya han mort 18.682 persones en els últims deu anys esperant una operació. La mitjana és de 145 dies d’espera, però el 32,5% dels pacients han d’esperar més de sis mesos per ser intervinguts. La xifra dels qui no arriben a la sala del quiròfan ha crescut un 80% en aquesta última dècada.

Catalunya forma part d’un problema general a Espanya, on l’any passat es van acumular 846.583 pacients a les llistes d’espera per a una operació. En altres comunitats l’espera s’allarga més de sis mesos i en alguns casos arriba fins i tot a superar l’any. 

Però a Catalunya la situació és especialment dramàtica. Segons les dades aportades pel Servei Català de la Salut, i publicades per The Objective, la comunitat catalana lidera el rànquing amb 196.911 persones esperant per ser intervingudes.

L’estadística mostra també com, lluny de millorar, el problema s’ha anat agreujant any rere any. Des de 2015, quan van morir 1.194 persones en llista d’espera, la xifra ha augmentat cada any fins als 2.151 de 2024. Aquestes dades indiquen una saturació del sistema sanitari que ha portat a l’embús a les llistes d’espera quirúrgiques.

Col·lapse sanitari a Catalunya

La pandèmia de covid va marcar un punt d’inflexió en un sector, el sanitari, que feia temps que mostrava símptomes d’esgotament a Catalunya. Tot i que els professionals esperaven que la pandèmia servís com a revulsiu per reformar el sistema, la cosa ha anat de mal en pitjor. Ni les últimes injeccions de diners han servit per canviar la tendència.

Els factors són múltiples, però podrien resumir-se en un augment exponencial dels usuaris i un nombre insuficient de professionals. Aquests, a més, treballen en situacions precàries que han portat a diverses mobilitzacions en el sector sanitari. 

El problema va esclatar durant el Govern de Pere Aragonès, que va haver d’afrontar diverses vagues de metges i personal sanitari. Tot i que ERC va treure pit per la seva gestió de la sanitat, el seu Govern va ser molt criticat per les retallades sanitàries en diversos hospitals. La crisi va ser heretada pel Govern de Salvador Illa, que afronta, entre d’altres, el problema del col·lapse de les urgències i els centres d’atenció primària.