Per què el Govern anuncia ara els canvis a la DGAIA després de mesos de silenci

La consellera de Drets Socials del Govern, Mònica Martínez Bravo, ha anunciat aquest dilluns canvis ambiciosos per a una “transformació estructural” de la DGAIA. La Direcció deixarà de gestionar la contractació i les prestacions, i estarà controlada per dues unitats externes. A més, s’incorporaran 300 nous professionals fins al 2027, i s’actualitzarà el model de gestió amb avenços tecnològics, logístics i de planificació.

El Govern ha anunciat els canvis de manera precipitada després d’esclatar l’escàndol d’una menor tutelada que va ser víctima d’una xarxa de pederàstia. Però la DGAIA fa mesos que està en el punt de mira pels escàndols de corrupció sense que el Govern fes un pas endavant. Això afegeix escepticisme als canvis anunciats aquest dilluns.

La pregunta que es fan molts ara és per què l’executiu ha trigat tant a moure fitxa i per què ho ha fet només quan ha estat inevitable. L’explicació pot estar en el pacte de silenci entre els socis de govern. L’acord d’investidura ha obligat el PSC a protegir el seu soci prioritari, ERC, principal assenyalat per la corrupció a la DGAIA.

Cronologia de la crisi

El Govern anuncia canvis estructurals a la DGAIA més d’un any després de l’informe que va fer saltar les alarmes. Va ser a l’abril de 2024, quan la Sindicatura de Comptes va alertar clarament de diverses irregularitats durant el període 2016-2020.

L’informe, que abastava els anys en què la DGAIA va estar sota control d’ERC, va aparèixer a les vigílies de les eleccions catalanes (12-M). Salvador Illa va acabar sent investit gràcies als pactes amb els Comuns i, sobretot, amb Esquerra. Els tres partits van votar en contra d’una proposta de resolució que instava a aplicar directament les recomanacions de la Sindicatura.

Això va passar el 21 de novembre de 2024, quan ja estaven apareixent informacions sobre les irregularitats. Però aquestes informacions no van aparèixer a la premsa generalista catalana. El pacte entre els partits de govern i el silenci dels mitjans van permetre enterrar temporalment la qüestió.

El PSC creia poder capejar una crisi que afectava directament un dels seus socis. Però alguns mitjans independents i la denúncia de l’escàndol per part de l’oposició van augmentar la pressió. Davant d’això, va començar una escalada que va portar a l’escàndol de la xarxa de prostitució.

Excuses i passos en fals

El PSC i els Comuns van comprar des del primer moment les excuses d’ERC per tapar la seva responsabilitat en les irregularitats de la DGAIA. Excuses com l’augment de l’arribada de menors no acompanyats (Menes), la pandèmia i el 155. Però, sobretot, van utilitzar l’argument de no tocar el tema per no alimentar l’extrema dreta.

Això va coincidir amb algunes decisions erràtiques del Departament de Drets Socials. Especialment la decisió de cessar la directora de la DGAIA sis mesos després d’haver estat posada al càrrec pel mateix govern socialista. Mai es va donar una justificació de pes.

El Govern argumenta ara que feia temps que planificaven els canvis anunciats avui. Però la realitat és que només els han anunciat quan l’escàndol ha adquirit la dimensió d’una crisi que amenaçava d’arrossegar el mateix govern. I quan la premsa pública i subvencionada no ha tingut més remei que fer-se ressò del cas.

Queda a l’aire el dubte d’un encobriment mutu entre els partits de govern, a qui ara ha agafat pressa per esclarir els fets i transformar la DGAIA. Entre altres coses, han anunciat una comissió d’investigació al Parlament que l’oposició denuncia com un intent de “tapar les vergonyes”.

Canvis reals?

El PSC ha canviat clarament de posicionament, des de la tebiesa fins a la contundència amb els canvis anunciats. Aquests no deixen de ser un reconeixement tàcit del que l’oposició fa temps que adverteix: que estem davant d’un escàndol de dimensions descomunals.

Tot i així, PSC i Comuns insisteixen a protegir ERC dient que el que toca ara és fer canvis i no buscar culpables. Són conscients que l’escàndol taca tots els principals partits en major o menor mesura i evidencia el fracàs dels últims governs a Catalunya. Entre ells Junts, que també ha mostrat un comportament erràtic.

El Govern ha anunciat mesures voluntarioses, sobretot pel que fa al control i fiscalització d’aquests organismes. Però observant la cronologia del cas, molts tenen dubtes sobre la possibilitat d’un canvi real. Sobretot si canvia tot, menys els protagonistes.