Carles Puigdemont parlant en un podi amb micròfons, sostenint papers a la mà, fons verd.
POLÍTICA

Destrossen Carles Puigdemont després del seu darrer discurs: 'Ets un venedor de fum'

L'expresident va deixar una bossa de desencís social que en algun moment li pot passar factura

Carles Puigdemont torna a ser protagonista després de compartir el seu darrer discurs a les xarxes, un missatge carregat d’èpica però lluny de la realitat política. Lluny de generar entusiasme, les seves paraules han desfermat una onada de reaccions crítiques. L’independentisme més desencantat no oblida el seu paper el 2017 ni li perdona el to messiànic amb què continua intervenint des de Bèlgica.

L’expresident va apel·lar a conceptes com "l’esperança", el mandat de l’1-O i la defensa de la nació catalana davant suposats “arquitectes del caos”. Però, per a molts, el problema ja no és el contingut, sinó la seva desconnexió amb el moment actual. Els usuaris veuen en aquests discursos una reiteració retòrica sense conseqüències reals, una fórmula esgotada després d’anys sense avenços tangibles. "Ets un venedor de fum", conclouen.

Les respostes a la seva intervenció evidencien un enuig latent entre antics votants. L’acusen d’haver desaprofitat l’avantatge de Junts a Madrid i de mantenir el partit com a eina personal. Fins i tot li retreuen la seva minva en la capacitat de convocatòria, cada cop més replegada en actes partidistes:

Això no és gratis

Aquest desgast de lideratge té un cost directe per a Junts, que continua atrapat en una contradicció estructural. L’estratègia de donar suport a Pedro Sánchez a Madrid i alhora voler liderar l’oposició a Catalunya ha debilitat el seu perfil polític. La necessitat de protegir l’amnistia ha deixat el partit desarmat davant un Govern que no rep oposició ferma per part seva.

Carles Puigdemont amb ulleres i vestit fosc mirant cap a la dreta amb un cel blau i núvols de fons.

Davant d’aquesta paràlisi, altres forces han ocupat el buit amb un discurs molt més directe. El PP, Vox i Aliança Catalana estan aprofitant l’absència de contundència de Junts per créixer electoralment. Segons les enquestes del CEO, aquesta darrera formació ja li pren bona part del vot independentista més crític i desencantat.

En definitiva, la manca d’iniciativa parlamentària i la dependència absoluta dels pactes estatals han deixat Junts en terra de ningú. Internament, però, el partit no es mou; ningú sembla tenir l’impuls per disputar l’aura espiritual de Puigdemont. Les pròximes eleccions seran determinants perquè el partit faci una reflexió profunda sobre el seu lideratge.

➡️ Política

Més notícies: