L’estratègia de Puigdemont a Madrid impedeix que Junts lideri l’oposició a Catalunya

L'estratègia de Carles Puigdemont en pactar amb el PSOE era arriscada, entre altres coses, perquè obligava Junts a ser socis dels socialistes a Madrid i oposició a Catalunya. És cert que quan Puigdemont va investir Sánchez, Illa encara no era president. Però Junts i el PSC ja rivalitzaven aleshores per la Generalitat, i està clar que l'estratègia de pactes de Waterloo no ha funcionat

Junts és el segon partit més nombrós de la cambra catalana i, com a tal, li correspondria liderar l'oposició. Però l'absència de Carles Puigdemont fa descansar el pes en un dirigent de perfil com Albert Batet. De fet, al llarg d'aquests mesos, el partit ha anat cedint pes a altres perfils més incisius com Salvador Vergés.

Més enllà dels perfils, és evident que Junts a Catalunya té un problema d'estratègia derivat dels acords de Puigdemont amb el PSOE

Junts deixa el carril lliure a PP, Vox i AC

Fins ara, l'argument era que Junts estava fent més pels catalans que el mateix Govern, gràcies a les concessions arrencades a Pedro Sánchez. Però la crisi del PSOE per la trama corrupta de Santos Cerdán ha evidenciat la debilitat de Junts a l'oposició

Just en el moment en què caldria ser més durs amb Salvador Illa, Junts ha hagut de posar-se de perfil. El grup d'Albert Batet ha evitat el xoc directe amb el Govern i ha deixat via lliure a PP, Vox i Aliança Catalana

Aquests partits han augmentat el to contra Salvador Illa, mentre Junts es va diluint com un terròs de sucre. El PP d'Alejandro Fernández ha insistit a vincular Salvador Illa amb la trama de Koldo i Cerdán. Vox actua com un corró amb temes com la corrupció, la seguretat i l'educació, i Sílvia Orriols segueix creixent-se denunciant la casta processista

Davant d'aquest to dur, el grup de Junts es veu desarmat perquè tota la seva estratègia està supeditada al que passa a Madrid. No poden ser molt durs amb Illa perquè la prioritat és continuar sostenint el Gobierno de Pedro Sánchez 

Tot per l'amnistia a Puigdemont

La principal raó d'això és que tota l'estratègia de pactes de Junts ha anat orientada a salvar políticament Carles Puigdemont

Waterloo necessita mantenir amb vida Sánchez fins que Puigdemont torni a Catalunya i pugui liderar personalment l'oposició a Illa. Això condueix a una contradicció de deure ser única al món: a Catalunya, la corrupció que esquitxa el partit del govern incomoda el principal partit de l'oposició

Això no fa més que evidenciar el fracàs de l'estratègia de Carles Puigdemont, que podria haver de pagar un preu massa alt per l'amnistia. A aquest pas, i a jutjar per les enquestes, quan torni a Catalunya ho farà com a president d'un partit enfonsat

Però no és el pitjor, ja que a mesura que es va demostrant el fracàs de la seva estratègia va perdent suports dins del seu propi partit.

Hi ha una distància cada cop més gran entre les estructures intermèdies del partit i el politburó format per Puigdemont, Turull i Nogueras. Creix el descontentament cap a Puigdemont, que fa temps que és discutit internament per la seva deriva.  

De moment, qui somriu és la dreta, que es consolida com a gran alternativa al projecte de Salvador Illa. Junts corre el risc de quedar diluït en un espai de centre que ja no existeix. Les coses no pinten gens bé a Waterloo, veurem com evoluciona la cosa