Quan hi haurà nou president a Catalunya i quan sabrem si repetim eleccions

Tot i que molts se n'han oblidat, Pere Aragonès continua sent president de la Generalitat, ara en funcions. Fins que no sigui investit un nou candidat pel Parlament, el Govern segueix amb la seva feina i aprovant mesures, com hem vist aquest dimarts.

Una ha estat la convocatòria del ple de constitució del nou Parlament, que se celebrarà el darrer dia possible segons marca la llei. Serà el dilluns 10 de juny, just l'endemà de les eleccions europees. "L'objectiu és interferir el mínim possible en el procés electoral de les eleccions europees. Tenint en compte que els dies previs estarem en campanya, el president va considerar que aquesta és la data més idònia", afirmava ahir Patrícia Plaja, portaveu del Govern.

Cal tenir en compte que aquell dia es veuran les primeres aliances per elegir el president del Parlament, de manera que Pere Aragonès ho ha volgut fer després de les europees, no sigui que a ERC encara li vagi pitjor del que s'espera a les urnes. Aquest 10 de juny, els diputats hauran d'elegir el president del Parlament, així com els dos vicepresidents i els quatre secretaris.

No és poca cosa, el president de la cambra catalana és la segona autoritat i la persona encarregada d'escollir quin candidat a la presidència de la Generalitat es presenta a la investidura.

Un cop escollida la mesa del Parlament, el president té 10 dies hábils per celebrar la sessió d'investidura, on ja s'hauria de votar un candidat. D'aquesta manera, a tot tardar, aquesta se celebrarà el dimarts 25 de juny, el dia posterior a Sant Joan.

És possible que el candidat presentat no obtingui ni la majoria absoluta a la primera volta -68 vots-, ni més vots favorables que contraris a la segona, de manera que s'hauria de celebrar un altre ple.

Segons marca la llei, el Parlament té 60 dies per elegir un president de la Generalitat. Això vol dir que abans del 25 d'agost algun candidat ha d'haver obtingut més vots favorables que contraris. Si això no passa, si s'arriba al 25 d'agost amb un bloqueig, automàticament quedaran convocades noves eleccions, que se celebraran entre el 13 i el 27 d'octubre.

Què ha de passar perquè no hi hagi repetició electoral

Totes les mirades se centren a Salvador Illa. Avui dia és l'únic candidat que pot obtenir una majoria. El que passa és que no serà fàcil i ha de convèncer diversos partits.

D'una banda, el líder del PSC en tindria prou amb els vots d'ERC i dels Comuns. Els tres partits sumen majoria absoluta, de manera que no caldria ni una segona volta. Si Esquerra no vota favorablement Illa -ho decidiran a priori els militants- la cosa es complica més.

Els socialistes podrien buscar el vot del PP i de Vox, una suma que també donaria la majoria absoluta. A hores d'ara és una jugada molt complicada, ja que el partit d'Abascal s'ha negat reiteradament i els populars demanen al PSOE que trenqui amb els processistes.

Esquerra podria optar per una abstenció. El problema és que la suma del PSC i els Comuns dona 48 vots, de manera que si el PP, VOX, Junts i Aliança votessin en contra, hi hauria més vots negatius. Illa necessitaria, doncs, l'abstenció també de Junts, cosa impensable avui dia.

A Salvador Illa, doncs, només li serveix convèncer ERC perquè li doni el vot afirmatiu. Si no aconsegueix els 20 vots favorables del partit d'Oriol Junqueras, no hi haurà cap investidura. Té fins al 25 d'agost per aconseguir-ho. Estan en joc les vacances dels nostres diputats, així que pot ser que s'afanyin.