El cosí de Pere Aragonès, militant d'Aliança Catalana

Sílvia Orriols ha acaparat una gran part dels focus des del passat 28 de maig, quan el seu partit Aliança Catalana va arrasar a les eleccions municipals de Ripoll . Això sí, molts mitjans en parlen sense donar-li veu, en un 'cordó sanitari' informatiu. En qualsevol cas, fins i tot el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha tractat el tema públicament.

Sílvia Orriols ha estat la força més votada de Ripoll. La seva posada en escena i el seu programa independentista i profundament antiislamista radical han convençut els seus votants. Però si la líder d'Aliança Catalana ha aconseguit fer-se un lloc a la política catalana ha estat, també, per tenir un equip al seu voltant.

A la roda de premsa de dimecres passat, Sílvia Orriols va comparèixer envoltada dels 5 regidors que l'acompanyaran en aquest mandat. Però al darrere d'Aliança Catalana hi ha més gent. I un dels homes importants del partit és, ni més ni menys, que el cosí de Pere Aragonès. Jordi Aragonès és cosí del president, però també un historiador de 29 anys que actualment exerceix de secretari d'estudis i programes del partit que tots cataloguen d'“extrema dreta”.

Segons explica The Objective, el familiar Pere Aragonès és historiador i està especialitzat en història contemporània. Ell es defineix com algú “de dretes”, però no li agrada que el cataloguin d'“extrema dreta”. El seu referent polític és Margaret Thatcher, primera ministra de Gran Bretanya als anys 80.

Jordi Aragonès explica a aquest mitjà que "sempre he estat nacionalista i de dretes", mentre que el Pere "des de petit ha estat d'esquerres i és coherent en la seva evolució". Això sí, deixa clar que la relació amb el seu cosí és “correcta i normal”, tot i que “des que és president el veiem menys, però és lògic”.

Jordi Aragonès és molt crític amb els partits independentistes. Acusa ERC, Junts i CUP de no complir els seus compromisos amb els votants. "Els seus fets demostren que no són independentistes. Fa 10 anys que no compleixen el que diuen", argumenta.

També assegura que “amb el franquisme, el català era més viu a nivell social, encara que fos perseguit”. I és que, a parer seu, “les lleis no ho són tot” i “Catalunya no afronta que té un problema amb la immigració” perquè posa en “perill d'extinció” el català.

Que actualment el català sigui la llengua oficial de Catalunya “no implica que sobrevisqui”, explica. I posa sobre la taula qüestió que “l'Idescat reflecteix que només el 35% de la població té el català com a llengua habitual”. Segons ell, avui dia "està molt minoritzada al seu propi territori".