Podemos continua amb la seva estratègia: renéixer per enterrar Sumar

Amb motiu de les renovacions internes d'ERC, Comuns i CUP s'ha parlat molt sobre l'espai polític de l'esquerra catalana. El principal dubte rau en com poden cabre tants actors en un mateix espai polític (i que a més està en reculada). Tot i que aquest dubte és legítim, no se sol plantejar en tot el seu abast, ja que encara falta per calibrar quin paper exercirà un altre actor: Podemos.

Visibilitat i atacs a Sumar

Des que Yolanda Díaz va decidir instal·lar-se al miratge que li havia dissenyat el PSOE, Podemos va adoptar una estratègia simple. Aquesta estratègia consistia a torpedinar una mica la tasca del Gobierno i molt la de Sumar. Van ser tots aquells mesos en què vam encadenar les eleccions basques, gallegues, europees i catalanes.

En el cas de les eleccions catalanes, no està de més recordar l'evident satisfacció amb què Podemos va acollir el daltabaix dels Comuns. Des de Pablo Echenique fins a Pablo Iglesias i passant per Xavier Domènech, van ser diversos els que van fer llenya de l'arbre caigut amb el fracàs d'Albiach. En aquest sentit, van ser especialment durs amb l'acumulació d'erros que van portar els Comuns a ser una crossa del PSC.

A més, en el cas de Catalunya, el processisme veu amb il·lusió aquest renaixement podemita. Aquesta alegria obeeix al fet que Podemos i Junts comparteixen tota una mitologia política al voltant del deep-state, la corrupció de la justícia espanyola, les crítiques a la monarquia, etc. En un dels seus editorials, Vicent Partal va arribar a col·locar el 15-M i l'1-O com a fenòmens socials paral·lels.

Però més enllà de Catalunya, l'estratègia de Podemos ha passat per guanyar petites batalles (l'escó d'eurodiputada per a Irene Montero) i aprofitar-se de tots els espais mediàtics possibles. A més de fundar un diari – que el mateix Pablo Iglesias va dir que és militant –, Irene Montero, per exemple, s'ha fet tertuliana de Risto Mejide. Aquesta és una herència teòrica de Pablo Iglesias, que sempre va pensar que la política és indissociable de la manipulació mediàtica:

Més escons que Sumar

Assistim a una estratègia per fases que té com a objectiu confés fer-se novament amb l'espai “a l'esquerra del PSOE” per poder determinar Pedro Sánchez. A més, la política espanyola en el seu conjunt ja opera segons una altra tesi de Pablo Iglesias, que era la de fer un mur amb la dreta. El problema és que Pedro Sánchez va adoptar aquesta estratègia per a ell tot sol, que és el que Alejandro Fernández ha batejat com el "procés espanyol".

I, segons diuen des de Podemos, aquesta estratègia els funciona. Ahir, el periodista especialitzat a Podem i Sumar, Luca Constanini, assegurava a The Objective que fonts del partit diuen que el CIS infla completament Sumar. Segons els seus propis sondejos interns, en aquests moments ja superen Sumar en escons (uns deu). Algunes cases demoscòpiques privades, com Electomania, ratifiquen aquestes dades:

A més de l'enfonsament de la figura de Yolanda Díaz, Sumar acusa l'escàndol d'Errejón, que simbòlicament representa el triomf d'Esglésies sobre Errejón. Així mateix, al PSOE també li interessa sobredimensionar Sumar - que ja té interessos dins del repartiment de poder - perquè és un soci més suportable. Podemos, per exemple, ha demanat trencar relacions amb Israel i intervenir el mercat immobiliari per aprovar els pressupostos a Sánchez. A més de sortir-li de franc, aquest maximalisme ara li interessa molt a Podemos.