Pablo Iglesias parlant davant d'un micròfon amb cara d'enfadat i amb la mà dreta lleugerament aixecada
POLÍTICA

El processisme somia amb 'el retorn' de Podemos

Ni la fi de la majoria 'indepe' ni el parany de l'amnistia serveixen perquè el processisme baixi a la realitat

La política espanyola és prou sofisticada perquè hi hagi fenòmens contradictoris i aliances impossibles.

Un d'aquests fenòmens contradictoris és, per exemple, que el Congrés allotja habitualment tota mena de figures que diuen ser-hi per no ser al Congrés. Per la seva banda, l'exemple més clar d'aliances impossibles és el conegut com a 'Frankenstein', que ha portat al límit la barreja d'aritmètica parlamentària i partitocràcies autonòmiques 

I ara, gràcies al darrer editorial de Vicent Partal a VilaWeb, comença a despuntar a l'horitzó una nova aliança. En aquest cas, una pintoresca amistat entre Podemos i Junts. Atesa l'evident impossibilitat d'unir dues ideologies d'aquesta naturalesa, l'origen d'aquesta aliança és que tots dos treballen per desestabilitzar l'Estat d'alguna manera o altra.

Primer pla de Pablo Iglesias mirant l'horitzó amb cara seriosa

Objectiu: PSOE

Amb el suggeridor títol El retorn de Podem, el segon avís al règim, Partal teoritza que Puigdemont i Belarra són les “dues impugnacions serioses al règim del 78”. Se sumen així més opositors al règim des del règim. Per a Partal, el 15-M i l'independentisme català comparteixen la mateixa agenda operativa contra el PSOE.

En darrer terme, la idea de Partal és que el PSOE és la contrafigura del PP dins del nucli de l'Estat. És a dir, que són el mateix. “El PSOE és el cor del règim i, per tant, no pot –ni podrà mai– acontentar demandes que desborden el règim i que reclamen la ruptura amb el franquisme evolucionat”, diu Partal.

Un grup de persones aplaudeixen en un esdeveniment formal en un edifici amb columnes i decoració clàssica.

I allò que, en teoria, compartirien Junts i Podemos és que són els dos únics partits que no es deixen pasturar pel PSOE.

En el cas de Podemos la tesi és més versemblant, però en el cas de Junts és senzillament insostenible. Si alguna cosa és evident és que Junts presenta una façana molt dura amb Sánchez per dissimular el fet que el mantenen a Moncloa, que és el veritablement fonamental.

Turbulències de disseny

Com sol ser habitual, la conclusió de Partal és de grans dimensions i molt allunyada de la realitat més immediata. Que torni Podemos i que Junts mantingui el seu perfil maximalista equival, segons el parer de Partal, “a un certificat si no de defunció, almenys de malaltia molt greu del règim”.

El que el processisme no sembla entendre de cap manera és que el 'sanxisme' (que és del que parla Partal) és una altra mutació del “règim del 78” per dotar-se d'estabilitat a si mateix. Els resultats són a la vista.

Podemos va ser desactivat i el processisme també. Fins al punt que Puigdemont està encadenat a la llei d'amnistia amb què el règim del 78 li ha domesticat.

➡️ Política

Més notícies: