De l''Europa ens mira' del Procés al 'pla Brussel·les' de Salvador Illa

Tot just arribat al govern català, Salvador Illa va establir el front internacional com a clau en el procés de normalització institucional i política de Catalunya. Té la seva lògica, atès que la internacionalització del conflicte català va ser una de les prioritats del processisme per aconseguir la independència. Després del gir efectuat a les delegacions catalanes a l'estranger, el president de la Generalitat anuncia ara un ambiciós pla per recuperar la incidència catalana a Europa. Es tracta del pla Brussel·les, que el conseller d'Acció Exterior, Jaume Duch, exposarà aquest dimarts a la reunió del consell de govern. El pla consta de dues potes: la lleialtat a la legalitat espanyola internacional, i la recuperació del lideratge regional a Europa.

No és casual que Salvador Illa hagi triat Brussel·les com a lloc per al primer viatge oficial a l'estranger, abans d'anar a Madrid per entrevistar-se amb Pedro Sánchez.

El mateix Illa ha reconegut aquest dimarts a Fòrums de Vanguardia que el front internacional ocupa un lloc primordial en la seva acció de govern. En resum, es tracta que Catalunya deixi de ser un problema per a Europa per tornar a ser una oportunitat.

Salvador Illa no es reunirà amb la màxima autoritat europea, Ursula von der Leyen, però sí amb la presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola. El president vol traslladar tant Metsola com al Comitè de la Regions que es reuneix aquesta setmana, el nou paper que vol impulsar per a Catalunya al món. És aquí on plantejarà les qüestions estratègiques i prioritàries de desenvolupament català a la UE, com ara el corredor mediterrani o la indústria catalana dels xips.

Canvi a l'acció exterior catalana

El fracàs del procés es va deure, en part, a l'excés de confiança de l'independentisme català a les institucions europees. Amb el lema “el món ens mira” per bandera, els líders processistes sempre van creure que la imatge d'un poble oprimit contra un Estat tirànic faria reaccionar Brussel·les i sortir en defensa dels catalans. A l'hora de la veritat, però, es va imposar la fredor de la política, i la UE va defensar sense vacil·lacions la integritat territorial d'un dels seus estats membre.

L'estratègia de l'exili tampoc no va donar fruits, ia mesura que la qüestió catalana va perdre interès els líders processistes “exiliats” s'han acabat veient com una anècdota. Les últimes decisions del Parlament Europeu i les últimes fallades de la justícia europea són exemple de com el processisme ha anat perdent la batalla del relat a Brussel·les.

Tot això ha portat a un paper residual o inexistent de Catalunya a Brussel·les, situació a la qual el nou govern socialista vol capgirar. Catalunya vol tornar a ser present a la presa de decisions i la definició de les polítiques regionals europea, en qüestions com la industrialització, la competitivitat i l'habitatge. Qüestions totes que conformen la columna vertebral del pla de desenvolupament que el govern de Salvador Illa ha definit com “la tercera transformació de Catalunya”.

Un altre desafiament a Junts

La voluntat de “normalització” institucional a Catalunya ha irritat molt Carles Puigdemont perquè suposa el desmantellament del Procés en tots els fronts. També a l'europeu, i no és estrany que l'anunci del pla Brussel·les hagi aixecat butllofes a l'entorn de Junts. Diuen que és fals que Catalunya hagi abandonat els espais de poder a Europa, sinó que han estat víctimes d‟un veto per part de l‟Estat espanyol. "Per líderar a Europa hem de ser-hi com a Estat, no com a extremitat", afirma Aleix Sarri, assessor de Junts.

La realitat és que la lluita per l'Estat propi no ha portat protagonisme i prosperitat a Catalunya a Europa, sinó més aviat irrellevància i pèrdua de lideratge. El govern de Salvador Illa confia que unint forces amb el Govern central es podran conquerir espais com el català a Europa i tornar a ser capital euromediterrània.

La pèrdua d'aquesta batalla és molt dolorosa per a Carles Puigdemont, perquè durant molt de temps Brussel·les ha estat el darrer reducte de poder, encara que simbòlic, de l'expresident. Mantenir dret el front europeu li permetia continuar presentant-se com el "president legítim", però la pèrdua de l'únic escó que li quedava i la pràctica dissolució del Consell de la República el deixen molt tocat. I a sobre ara tindrà a veure com Salvador Illa es passeja per Brussel·les com a president legítim de Catalunya.