Els Comuns reobren el debat de l'escola concertada a Catalunya

Després del seu congrés, els Comuns apugen l'aposta per fer-se un forat entre l'esquerra catalana i desmarcar-se del braç de l'os del PSC. A més de l'èmfasi a l'habitatge, als Comuns també se'ls ha acudit impugnar l'escola concertada. Demanen que d'aquí al 2030 ni més ni menys que desapareguin totes les escoles concertades de Catalunya.

A més, demanen una inversió de 500 milions d'euros per fer una educació inclusiva i acabar amb la segregació escolar. I és que, en el sentit del finançament, els Comuns no s'han quedat curts. També demanen una borsa de recursos perquè les escoles i els instituts s'acostin a la gratuïtat del menjador escolar i de les extraescolars.

Més enllà de totes aquestes peticions, l'objectiu estratègic dels Comuns és obrir aquesta mena de debats faraònics per aconseguir visibilitat i, alhora, distància amb el Govern. I d'entrada sembla que els ha funcionat perquè ja s'han produït les primeres reaccions polítiques. Assistim, doncs, a la reobertura del debat sobre l'educació concertada a Catalunya.

Comença el debat

La que va ser consellera amb l'expresident Puigdemont, Neus Munté, no ha trigat a criticar aquesta demanda dels Comuns. "La concertada forma part del servei d'educació de Catalunya i neix de la iniciativa social. Per sort, el nostre sistema educatiu és plural i el que cal és recolzar-lo i enfortir-lo", ha dit Munté. "Els perd el sectarisme", ha conclòs l'exconsellera:

I els que tampoc podien faltar en aquest debat eren els de la Fundació Bofill, el lobby educatiu par excellence a Catalunya. Un dia abans de l'Assemblea dels Comuns, la directora de recerca de la Fundació Bofill, Mònica Nadal, va comparèixer al Congrés dels Diputats. A la seva intervenció, Nadal va demanar “regular” l'escola concertada, de la qual va fer un retrat molt negatiu.

"Els sistemes mixts generen desigualtat", va dir, "generen un mal col·lectiu des del punt de vista de la segregació social". Però la raó de fons per acabar amb la concertada és que genera espais on el poder públic no pot intervenir per uniformitzar l'educació. “Si ens escolaritzem en llocs diferents on construirem un “nosaltres” col·lectiu?”, es preguntava aquesta membre de la Fundació Bofill:

Una altra faceta del debat

En realitat, això no és més que una modulació del que ja es va explicar a E-Notícies: que el fracàs de l'educació catalana – que és un reflex de la societat – ha obert un debat d'enormes proporcions. I en aquest debat es donen cita alguns aspectes tan fonamentals com la qüestió migratòria, del model educatiu o del finançament.

I encara que resulti anecdòtic, aquesta situació té una derivada molt reveladora: i és la quantitat de figures públiques de Catalunya que amb més o menys discreció intenten evitar el sistema educatiu públic. Sense anar més lluny, la setmana passada el destacat humorista Joel Díaz es feia viral per dir que si tingués fills potser els enviaria a la concertada. El motiu era que en alguns instituts hi havia un “ritme molt lent” per la destacada pluralitat d'ètnies i cultures entre els alumnes.