El català a Europa: el PSOE guanya temps amb permís de Junts

Una bona papereta ha traslladat el president Sánchez al ministre d'Exteriors, José Manual Albares. En el context d'una Unió Europea que cerca el seu lloc al món, el ministre d'Exteriors ha de gestionar la qüestió del català. El seu principal obstacle és posar en circulació un assumpte que els socis europeus o bé no volen promocionar o bé no els importa.

Això va quedar clar durant els darrers mesos, quan l'oficialitat del català (i del gallec i el basc) va passar a un segon pla. Els països nòrdics no volien pagar els costos de traducció i els països bàltics no volien establir un precedent per oficialitzar el rus. A partir d'aquí, l'assumpte es va desdibuixar entre silencis, incompliments parcials i els maximalismes inoperants de Junts.

Però durant aquests darrers dies a l'expresident Puigdemont li ha entrat la indignació amb el PSOE i els seus “incompliments”. Això és cridaner si es té present que va ser Puigdemont qui, abans de les generals, va dir que no faria president Sánchez. "Pedro Sánchez menteix i incompleix", va dir l'expresident per justificar que en cap cas votarien una investidura del PSOE.

Aquesta indignació de Junts s'ha saldat com a molt amb negociacions agòniques i gestos de mocions de censura. L'última va ser proposar una “moció de confiança” a què, evidentment, Pedro Sánchez va dir que no se sotmetria. En realitat, tot això no és res més que pressió mediàtica i política per intentar desencallar els “incompliments” del PSOE.

Espanya paga

I és en aquest context que s'inscriuen els esforços actuals del ministre Albares per aconseguir l'oficialitat del català. I ahir mateix, Albares anunciava que el Consell de la UE ha començat a elaborar un informe jurídic sobre aquesta qüestió. Aquest és un pas previ perquè els països crítics decideixin si canvien o no la seva postura. I en la mesura que el PSOE viu de guanyar temps, Albares no va donar dates i va dir que l'informe estarà llest “tan aviat com sigui possible”.

De passada, Albares també ha fet una mica de soroll comunitari per fer la impressió d'activitat i moviment. D'aquesta manera, també anunciava que treballa amb Polònia (pròxima presidència de torn de la UE) per rellançar les negociacions. Això va venir poc després que les autoritats poloneses diguessin que el debat no era a la seva agenda perquè no havien rebut la proposta oficial.

En última instància, el govern espanyol s'ha encomanat a la butxaca i a un informe jurídic per convèncer els socis europeus. Espanya s'ofereix a pagar íntegres els 132 milions d'euros que suposen els serveis de traducció, i també a elaborar un informe per blindar el cas espanyol i que no tingui un efecte crida a altres països. És a dir, que tot depèn de si els socis toleraran deixar pas a un assumpte intern d'Espanya.

I la legislatura continua

Més enllà dels detalls d'aquesta situació, el que sorprèn és el seu esperit. I és que, implícitament, Junts revela que el PSOE els havia enganyat fins ara amb aquest assumpte. Perquè tot el que ara està fent el ministre Albares respon que Junts ha redoblat la pressió sobre el Gobierno.

I de la mateixa manera, les maniobres d'Espanya a la UE són plenes d'interrogants. No se sap, per exemple, com es garantirà que sigui Espanya la que continuarà pagant els 132 milions encara que canviï el Govern. I cal esperar que els socis europeus acceptin aquesta concessió si i només si el seu blindatge econòmic és màxim. A més, s'ha d'aprovar per unanimitat, o el que és el mateix, que només cal que un país voti en contra perquè no surti.

Mentrestant, la legislatura continua caminant, el Gobierno salva totes les votacions importants i Puigdemont no té l'amnistia. En darrera instància, tot depèn de si Junts s'atreveix a impulsar una moció de censura tàctica per repetir eleccions generals. Si no, el marge de maniobra continua sent escàs.