Sílvia Orriols, l'altra guanyadora dels congressos de Junts i ERC

Les bases independentistes han reaccionat a la reelecció d'Oriol Junqueras com a president d'ERC amb una barreja d'escepticisme i indignació. Aquestes últimes hores, un mateix missatge circulava per les xarxes socials: Esquerra ha cavat la seva pròpia tomba.

La consolidació de Carles Puigdemont a Junts i d'Oriol Junqueras a ERC signifiquen més processisme. Però està clar que una cosa són les estructures de poder dels partits, i una altra l'evolució del propi moviment independentista. La continuitat dels dos líders del procés amenaça amb aguditzar encara més la crisi d'aquests partits.

Qui més se'n pot beneficiar és Aliança Catalana. A més del discurs antiimmigració, el partit de Sílvia Orriols es nodreix sobretot de la frustració del votant independentista amb els partits processistes. Una ruptura a ERC o Junts impediria el creixement de l'independentisme identitario, però això és just el contrari del que ha passat.

Dit d'una altra manera, Sílvia Orriols ha estat l'altra guanyadora dels congressos de Junts i ERC. Dos congressos que han servit per tancar en fals la crisi del processisme. Això afavoreix a Aliança Catalana, partit que serveix de refugi per a l'independentisme antiprocessista.

L'únic partit independentista que s'expandeix

Segons les darreres enquestes, Aliança Catalana és l'únic partit independentista que creix en intenció de vot. També està experimentant una expansió pel territori, anunciant nous nuclis i creant estructures orgàniques a llocs clau com Barcelona.

En poc temps, Aliança Catalana ha aconseguit trencar tabús i convertir-se en l'opció prioritària de l'independentisme indignat. No només s'aprecia en els sondejos sobre la intenció de vot. Les intervenciones de Sílvia Orriols al Parlament son el més vist a les teles i el més viral a les xarxes socials.

Sílvia Orriols ha irromput al Parlament com un cicló i els seus dots oratoris ha fet que el seu discurs arribi a molta més gent. El seu lideratge puixant coincideix amb la crisi de credibilitat d'Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Quelcom res naif, tenint en compte l'escenari polític català, àvid de nous i il·lusionants lideratges.

Un bé exemple és el d'Alejando Fernández, el magnetisme del qual va ser clau perquè el PP de Catalunya quintupliqués els resultats en les passades eleccions. De moment, l'única enquesta del CEO donava a Aliança Catalana com l'únic partit que creix, duplicant resultats.

Els límits evidents

Fins ara, la insistència d'ERC i Junts al processisme i els cordons sanitaris només han servit per reforçar el projecte identitari. Tot i que també es comencen a veure els seus límites. El principal, la necessitat d'anar més enllà de la queixa per demostrar que és un partit útil per als catalans.

Però l'aïllament al Parlament, amb només dos diputats i un cordó sanitari en contra, ho fa molt difícil a curt i mitjà termini. Fins i tot a llarg termini, perquè davant d'aquest panorama AC hauria de créixer bastant com per liderar un projecte sol. Una cosa molt difícil, perquè no té la implantació local que puguin tenir Esquerra i Junts.

L'auge d'Aliança Catalana s'explica per un context a favor (seguretat i immigració) i la popularitat de la seva lideressa. La reelecció de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras reforça les dues coses. Sílvia Orriols apareix com l'única alternativa als vells lideratges independentistes.