Europa Press 2024, l'any que ha posat de cap per avall la política catalana i inaugura un nou cicle
El PSC ha imposat la pax catalana, el processisme s'enfonsa i hem dit adéu a Pere Aragonès i Ada Colau
D'aquí uns dies, els catalans diran adéu al 2024. Amb ell se'n va un any frontissa, un punt d'inflexió que ha canviat radicalment la política catalana per bé o per mal. Amb el 2025 comença una nova etapa, que molts ja han coincidit a anomenar el postprocessisme.
Recapitulem. L'any va començar amb un govern acorralat per la crisi, des dels sanitaris fins al sector educatiu i les manifestacions dels agircultors. El terra s'obria sota els peus mentre el govern, arrogant i autocomplaent, s'entestava a continuar ballant.
Pere Aragonès va demetre al març després de diversos mesos de crisi | ACN
El cop de realitat el va donar, qui ho diria, els Comuns. Més per un error de càlcul que per convicció, però la seva intransigència amb el Hard Rock va acabar emportant-se el Govern per davant. Pere Aragonès va dimitir i va convocar unes eleccions decisives per reconfigurar l'escenari polític català.
Crisi migratòria i inseguretat
2024 havia començat també amb una agudització de la crisi migratòria i de seguretat. Aquest fet va ser un factor clau del desgast d'un govern esgotat en el seu bonisme. Alhora, el descontrol migratori i la delinqüència desfermada va reforçar l'auge de partits com el PP d'Alejandro Fernández, Vox i Aliança Catalana.
Si el 2023 va ser l'any de la irrupció d'Aliança Catalana, el 2024 ha estat el de la seva consolidació. El context favorable i els cordons sanitaris han beneficiat la formació de Sílvia Orriols. Aquesta va anunciar que es presentaria a les eleccions catalanes del 12 de maig, cosa que va generar unes grans expectatives.
L'any de la consolidació d'Aliança Catalana | X / Twitter
Les eleccions es van presentar així mateix com un pols entre Salvador Illa i Carles Puigdemont per presidir la Generalitat. El PSC va guanyar clarament la partida a Junts i es va presentar com la garantia d'un nou cicle polític en una Catalunya extenuada. Les eleccions del 12 de maig van certificar la desfeta d'ERC i la consolidació del front PP-Vox.
Aliança Catalana va entrar amb dos diputats, mentre que CUP i Comuns van veure confirmats els seus pitjors pronòstics. Les eleccions van donar pas a una intensa negociació per a la formació de govern. Aquesta va culminar amb l'acord PSC-ERC, ratificat per les bases republicanes en una consulta in extremis.
Però, a més, la crisi del partit va provocar la dimissió d'Oriol Junqueras, que va anunciar la intenció de sotmetre's al judici de la militància. L'expresident d'ERC i Marta Rovira es van citar en un últim duel que es decidiria en un congrés nacional. Junqueras es va imposar per la mínima el 14 de desembre passat, anunciant l'inici d'una nova etapa a Esquerra.
El sainet de Carles Puigdemont
Pel que fa a Junts, la pesada digestió dels resultats electorals i la investidura de Salvador Illa van motivar un nou sainet de Puigdemont. Aquest va anunciar el seu retorn per ser present a la sessió d'investidura. El que havia de ser un acte massiu va acabar amb un grapat de fidels i una fugida de pel·lícula amb humiliació dels Mossos inclosa.
Puigdemont va tornar al seu autoexili mentre Salvador Illa era investit president de la Generalitat. Junts, havent fracassat en l'intent de recuperar el poder, va anunciar la convocatòria d'un congrés nacional per renovar l'executiva i revisar-ne l'estratègia.
El Congrés de Calella va culminar amb l'entronització de Carles Puigdemont i els seus fidels, sense contrapesos. Laura Borràs va ser relegada a un càrrec honorífic i els Turull i les Nogueres van iniciar el gir a la dreta propugnat pel seu líder. Sense capacitat d'influència al Parlament, ara juga la carta de la pressió a Sánchez mentre intenta tapar la sagnia d'Aliança Catalana.
Puigdemont va muntar un altre dels seus números | Europa Press
Salvador Illa va iniciar una legislatura basada en la normalització institucional, el perfil baix i la ruptura en àmbits com la Conselleria d'Interior. Aquest ha estat l'any que les autoritats han reconegut el problema de la inseguretat a Catalunya. El Govern central, la Generalitat i l'ajuntament de Barcelona han presentat un pla de xoc contra la multireincidència.
Adéu a Pere Aragonès i Ada Colau
Però el PSC governa en minoria gràcies a ERC i Comuns, i en molts altres àmbits ha aplicat el continuisme. Comencen ara les negociacions dels pressupostos per al 2025. Els socialistes ja han avançat que seran pressupostos continuistes amb el Govern Aragonès.
En tot cas, el govern de Salvador Illa ha aconseguit allò que semblava impossible, estabilitzar la política catalana. Segueix la fragmentació, amb blocs molt estancs sense una majoria clara per a ningú. L'independentisme ha perdut la majoria, el constitucionalisme segueix dividit, i el PP i Vox encara no tenen prou força.
Però han desaparegut les guerres de banderes i sembla que el govern es dedica a solucionar els problemes dels catalans. Alguna cosa ha canviat, el temps dirà si estem davant d'un canvi de cicle o tot no és res més que un altre fiasco.
2024 ha estat l'any de l'adéu de Pere Aragonès i Ada Colau, a qui ningú trobarà a faltar. Es consoliden lideratges com el de Sílvia Orriols, Alejandro Fernández i Ignacio Garriga. El processisme lluita per mantenir-se a la superfície, mentre el PSC malda per ocupar un espai de centre que li permetrà governar els propers anys.
Més notícies: