La qüestió de confiança, el darrer tir a l'aire de Carles Puigdemont

Carles Puigdemont va revolucionar aquest dilluns la política espanyola en exigir al president del Govern una qüestió de confiança. Junts considera que les relacions amb el PSOE estan pràcticament trencades. El motiu, l'incompliment sistemàtic dels Acords de Brussel·les un any després.

Junts insisteix que el PSOE "no és de fiar", i adverteix que és "un punt d'inflexió a la legislatura". Però la qüestió de confiança és un mecanisme parlamnetari que només pot engegar el president del Govern. I Pedro Sánchez ja ha deixat clar que no té intenció de fer-ho, ni tampoc ho veu necessari.

Junts ha registrat la petició a la cambra baixa, però si el PSOE no accepta no es farà. I més enllà de la queixa, Puigdemont no va aclarir com pressionaran el Govern perquè ho faci o si tenen pensat alguna alternativa. Sembla que estem davant d'un nou xut a l'aire de Puigdemont, a qui últimament no somriuen les enquestes.

A la desesperada

Puigdemont ha traslladat aquest dilluns en roda de premsa la seva insatisfacció amb el PSOE. Va enumerar els compromisos pendents, com ara el català a Europa i l'aplicació de l'amnistia. Per això va demanar que el president se sotmeti a una votació al Congrés, per avaluar la confiança dels seus socis de govern.

Al rerefons hi ha la frustració de Puigdemont pel fracàs de la seva estratègia. El PSOE i el PSC tenen el govern d'Espanya, de Catalunya i de l'ajuntament. I segons la darrera enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO), Junts és el partit que més diputats perdria si avui hi hagués eleccions a Catalunya.

Junts porta a terme una estratègia arriscada per remuntar. Consisteix a aprofitar la debilitat del Govern de Pedro Sánchez per obtenir concessions per a Catalunya. I després presentar-se al Parlament com un govern a l'ombra que aconsegueix coses mentre Salvador Illa serveix els interessos de Moncloa.

Això no està calant, a la vista de les enquestes. Junts necessita marcar un perfil més dur, i sacseja la moció de confiança sabent que no prosperarà. És una arma de doble tall per a Pedro Sánchez, que té poc a guanyar i molt de perdre amb aquest mecanisme.

No gosa

Si Pedro Sánchez accepta sotmetre's a la qüestió de confiança, necessitaria la majoria simple del Congrés. És a dir, més vots afirmatius que no pas negatius. Hauria d'aconseguir el vot afirmatiu de tots els socis, inclòs Junts, i això és massa risc per al PSOE.

Però si era evident que Pedro Sánchez no acceptaria, ¿per què ha sortit amb Puigdemont?

Si Puigdemont se sent realment enganyat i considera que la legislatura està en via morta, té l'opció de la moció de censura. I vet aquí l'explicació. L'expresident no gosa fer caure el Govern, i per això recorre a un mecanisme que sap que no prosperarà.

Puigdemont no vol la moció de censura perquè això l'obligaria a votar amb el PP i amb Vox. A més, perdria la posició privilegiada que ara li ofereix el Govern de Pedro Sánchez. La caiguda implicaria la incertesa d'unes noves eleccions, i la més que probable conformació d'un govern poc sensible a les seves demandes.

Junts pot utilitzar aquest espantall per posar pressió al PSOE. Però en realitat està aconseguint justament el contrari. Traslladar la imatge que qui té la paella pel mànec és Pedro Sánchez, i que continuarà jugant amb Junts fins que ell vol.