Apareixen les presses amb el problema immobiliari: la darrera promesa de Sánchez

A la política li entren les presses amb el problema immobiliari. És normal. El carrer ja ha donat amenaces preocupants (una vaga de lloguers a Catalunya) i l'habitatge escala posicions entre les primeres preocupacions socials. A això s'hi afegeix la pressió política de l'esquerra, que s'ha apuntat a totes les formes d'intervencionisme per guanyar espai electoral.

I el darrer a apuntar-se a les promeses faraòniques ha estat el president del Gobierno. Al congrés del PSOE del cap de setmana passat, Sánchez va anunciar la creació d'una empresa pública d'habitatge. Es tracta d'una manera d'abordar el problema des de l'augment de l'oferta per guanyar oxigen davant les exigències intervencionistes d'alguns dels seus socis de govern.

Diversos noms en un mateix lloc

Aquesta empresa no és altra cosa que més teixit administratiu per intentar compensar la manca de polítiques públiques dels últims 15 anys. Des de la crisi econòmica del 2008, la construcció va caure en picat i Espanya va guanyar molta població, que a més a més es concentra en uns quants llocs. A Catalunya el problema és especialment greu, i encara més a Barcelona, que signa els lloguers més cars d'Espanya.

En què consisteix l'empresa d'habitatge públic del Gobierno? Doncs en no gaire més que centralitzar en un mateix ens diferents competències ja existents. D'aquesta manera, es podran combinar les accions de la Sepes (Entitat Estatal de Sòl) i de la SAREB. Aquest últim, conegut com a “banc dolent”, és un dipòsit d'actius immobiliaris de baixa qualitat i que concentraven els bancs abans de la crisi del 2008.

A partir d'aquí, es desplega un vendaval de la retòrica habitual, que és calcada que ja hem sentit a Catalunya amb el Govern del PSC. És a dir, habitatge públic, posar sòl a disposició de les promocions, reduir burocràcia, col·laboració amb administracions, etc. En definitiva, intentar inundar de demanda el mercat, arribant fins al 9% de parc públic. El gran dubte ciutadà, clar, és per què no es va fer tot això abans.

Suspicàcies polítiques

I que aquesta és una declaració més política que executiva es demostra que la resta de forces polítiques ho veuen com un engany. I, certament, el PSOE ho ha anunciat més com una mesura del partit que una altra cosa, començant perquè l'anunci es va fer al Congrés Federal del PSOE. Va ser després que la Moncloa es va posar en marxa amb entrevistes a ministres en mitjans afins i declaracions institucionals:

Les crítiques des de la resta de partits no han trigat a arribar. Des del PP, per exemple, qualifiquen de “bomba de fum” aquest anunci i donen per descomptat que Sánchez fa aquests cops d'efecte quan està acorralat. Així mateix, els populars han fet una recopilació de totes les promeses d'habitatge de Sánchez, que fa no gaire també prometia milers de nous habitatges:

I des de Junts també capitalitzen la seva parcel·la de relat i diuen que no volen veure l'Estat envaint competències autonòmiques. En una compareixença d'aquesta setmana, el secretari general del partit, Jordi Turull, deia que “Madrid ens ha de passar els recursos i ja farem les actuacions des d'aquí”:

En definitiva, com ja es va dir a E-Notícies, el problema immobiliari només ha començat a esclatar. El mercat immobiliari és un mercat saturat de demanda que no ha respost a cap dels constants intents intervencionistes. I de la mateixa manera, és molt difícil fer ara, en una sola legislatura, tot allò que no s'ha fet més d'una dècada.