La burocràcia i les petites empreses catalanes: 'La situació aquí és pitjor cada dia'

El teixit administratiu és fonamental per un motiu doble. El primer és que un assumpte discret, molt menys vistós que les polèmiques ideològiques, i el segon és que et pot fer la vida impossible. Perquè si alguna cosa és clara és que l'excés de burocràcia és una font d'ineficiència, arbitrarietat, interessos creats i llasts en general.

Com en tantes altres coses, l'eficàcia de l'administració pública no és res del que Catalunya pugui presumir. De fet, si pot fer alguna cosa és avergonyir-se perquè el seu teixit administratiu és dels més ineficients d'Europa. I com és habitual en aquesta matèria, els que donen la veu d'alarma són els petits i mitjans empresaris.

En una intervenció d'aquesta setmana als Matins de TV3  l'economista, president de l'Observatori de la Pime de Catalunya i antic rector de la UPF, Oriol Amat, feia un retrat preocupant de la burocràcia catalana. “Europa regula molt, Espanya ho complica i Catalunya encara més. La situació aquí és pitjor cada dia”:

En la seva intervenció, Amat fa referència a un estudi de Pimec del mes de novembre passat, Burocràcia i competitivitat empresarial: diagnòstic i propostes. La conclusió de l'informe és clara i apunta que l'excés de burocràcia és una càrrega molt pesada per a l'economia catalana. "A Espanya, la producció normativa ha crescut significativament en els darrers anys, i encara més a Catalunya, que en aquest període ha tingut una mitjana de 905 normes anuals, quan la mitjana de la resta de comunitats autònomes és de 498", assenyala l'informe.

Aquesta realitat és un clam empresarial, i no hi ha patronal o centre d'anàlisi econòmica que no ho denunciï. Un dels més destacats a Catalunya, el Fòrum d'Entitats per a la Reforma de l'Administració (FERA), també ho ha assenyalat. "El model actual d'administració pública a Catalunya amb més de 2.250 ens públics i una administració planta local basada en el micropobles és ineficient, molt costós, obsolet i insostenible", diu aquest organisme.

El problema català dins del problema espanyol i europeu

Que Catalunya tingui una administració molt mala seria menys preocupant si les entitats administratives que estan per sobre, Estat i Unió Europea, estiguessin millor. I malgrat que, en efecte, estan una mica millor que Catalunya, ni de bon tros es caracteritzen per l'agilitat burocràtica o l'estimulació de la competitivitat.

Sense anar més lluny, fa poc explicàvem a E-Notícies que el Ministeri d'Economia ha admès que el 40% de l'economia espanyola està afectada per l'excés de regulació. I, com diem, són les petites i mitjanes empreses les que pateixen més aquest problema. “No només han de complir les legislacions de 17 comunitats autònomes, també han de complir les de 27 Estats membres”, va denunciar la presidenta de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència, Cani Fernández.

Per la seva banda, Europa no està en una situació millor si es compara amb els seus competidors: els Estats Units i la Xina. Segons l'informe Draghi, que va suposar un dels típics enrenous momentanis que caracteritzen la UE, entre el 2009 i el 2014 Europa va fer gairebé quatre vegades més regulacions que els Estats Units. L'expresident del BCE va arribar a demanar una "pausa regulatòria" a Europa.

Aquesta decadència econòmica és la que explica que el motor europeu, Alemanya, ja hagi començat a fallar. El seu poderós model industrial ha donat signes molt preocupants i ha començat pels mals resultats de la indústria de l'automòbil. Si s'hi uneix la inflació i la pèrdua de poder adquisitiu entre les capes populars, el terratrèmol polític està gairebé assegurat.